[Il·lustració i text de Toni Coromina.]
Preàmbul
Considerant que el reconeixement dels drets inalienables de tots els membres de la família humana amb una renda per càpita superior als vint-mil euros anuals és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món.
Considerant que el menyspreu dels drets dels rics ha originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència del neoliberalisme imperant; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada dels poderosos l’adveniment d’un món on les races superiors, deslliurades del temor i de l’amenaça dels pàries i desheretats, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de domiciliació bancària.
Considerant que és essencial que els drets econòmics siguin protegits per un règim de castes per tal que la xusma no es pugui rebel·lar.
Considerant, també, que és essencial promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions riques, l’Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans (Divisió d’Honor), com l’ideal a assolir per a tots els blancs de casa bona, amb la finalitat que cada persona amb un genoma políticament correcte promogui, mitjançant la prepotència i la persuasió armada el respecte a aquesta Carta Magna.
Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, menys les races inferiors, que no són dotades de raó ni de consciència, ni els humans pertanyents a comunitats autonòmiques que vulguin independitzar-se i deslliurar-se del jou colonial.
Article 2. Qualsevol persona respectable pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta Declaració proclama, sense distinció de targeta de crèdit, superfície de la finca, marca del cotxe o origen de la fortuna.
Article 3. Tots els individus acreditats tenen dret a una vida de luxe, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.
Article 4. Cap membre de la casta dominant no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus es reserven als desgraciats del tercer món i part del segon.
Article 5. Cap persona no serà sotmesa a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Queden exclosos els indigents, els insolvents i els manifestants rebels separatistes.
Article 6. Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica, menys els «sense papers» i els sobiranistes que no formin part de Tabàrnia.
Article 7. Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció, llevat dels subsaharians, magrebins i altres indígenes perifèrics.
Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquelles races inferiors o perifèriques que puguin molestar els ciutadans imperials.
Article 9. Tota persona honorable té dret a portar els agitadors socials i els rebels als tribunals (i a guanyar el cas) o directament portar-los a la presó sense judici previ.
Article 10. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions comeses contra la xusma.
Article 11. Els desgraciats podran ser objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, en la de la seva família, en el seu domicili i en la seva correspondència.
Article 12. Els adinerats tenen el dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un Estat, i el dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i retornar-hi. Els miserables, no.
Article 13. En cas de persecució, cap indígena colonial té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països, Bèlgica inclosa.
Article 14. A partir de l’edat núbil, l’home, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, té dret a casar-se amb una dona submisa, tenir-la tancada a casa i humiliar-la, tenir una «querida» i freqüentar els bordells amb tota normalitat.
Article 15. Els potentats corruptes tenen dret a la propietat, individualment i col·lectiva. Les famílies necessitades, en canvi, podran ser privades arbitràriament de la propietat i ser desnonades quan el banc i la justícia vulguin.
Article 16. Les classes dominants tenen dret a la llibertat de pensament, de consciència i d’inversió a la borsa.
Article 17. Tot individu amb idees totalitàries i xenòfobes té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees racistes per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.
Article 18. Tothom té el dret a la llibertat de reunió i d’associació, menys els «sense papers» i els sediciosos, que no són persones ni són res.
Article 19. Els opulents de les nacions colonialistes tenen dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país i en els seus dominis conquerits, sigui directament o mitjançant l’article 155.
Article 20. Tota persona té dret al treball i a la protecció contra l’atur. Queden exclosos els de sempre. Tothom té dret, amb les lògiques discriminacions racials, a igual salari per igual treball. Els treballadors il·legals no tenen cap dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ells i per a les seves famílies una existència conforme amb la dignitat humana inherent exclusivament a la Divisió d’Honor.
Article 21. Els poderosos colonialistes tenen dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva nissaga.
Article 22. Tots els fills de casa bona tenen dret a l’educació a fi de fomentar el ple desenvolupament de la personalitat humana en l’àmbit de la divisió d’honor. Els pares amb recursos econòmics tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills, a donar-los caviar i a portar-los a un col·legi de “pago” digne.
Article 23. Els prepotents i els venedors de fum tenen dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, i a fruir de les arts o a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin, sense ser acusats de corrupció.
Article 24. Cap disposició d’aquesta Declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un Estat, un grup o un individu tingui dret a lliurar-se a una activitat o cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i de les llibertats dels membres de la Divisió d’Honor.