[Un article de Jordi Sánchez.]
D’un temps ençà han aparegut paraules que defineixen noves situacions en el camp de l’urbanisme com poden ser les següents:
- Resiliència, capacitat d’afrontar l’adversitat. Els municipis han d’estar equipats i els ciutadans preparats per a la resiliència.
- Ecocidi, destrucció del medi ambient d’un territori de forma intencionada. Fins i tot el tracte que es dóna als immigrants.
- Energia verda, és la que s’obté de les fonts naturals i en principi inesgotables, com poden ser la eòlica, geotèrmica, hidroelèctrica, solar, etc. S’ha d’anar cap a un urbanisme més sostenible.
- ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que corresponen a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per transformar el nostre món de forma més sostenible. Hi ha 17 objectius que s’han d’assolir per a respectar el medi ambient.
- Economia circular, gestió dels residus a través de les 3R (reduir, reciclar, reutilitzar). Els nuclis de població han de preveure aquest model.
- Gestió integral de l’aigua, recursos hídrics incidint de manera global en tot el cicle de l’aigua, així com del litoral i les platges. Models de contractació i de control de la gestió amb equitat, eficàcia i sostenibilitat per a adaptar-se al canvi climàtic.
- Smart city, ciutat intel·ligent. Aplicar les noves tecnologies per a tenir un desenvolupament sostenible, tant en els aspectes operatius com en els socials i ambientals.
- Green city, es una altre manera d’ocupar el paisatge, tant en la concepció de disseny urbà com de l’edificabilitat. Del que es tracta és d’aconseguir reduir la contaminació de CO2 i que la petjada ecològica de l’acció humana sigui equilibrada en el medi ambient, «ciutats com boscos».
Reflexió
Aquets nous escenaris que s’han introduït en el nou urbanisme faran possible aconseguir unes poblacions més sostenibles mediambientalment.
El planeta que habitem els éssers vius necessitava aquesta reflexió. De ben segur que la Covid-19 ens està forçant en aquest camí, ja que queda clar que era necessari aturar el ritme desenfrenat que duia la humanitat.
Els sil·logismes també aporten reflexió des d’Aristòtil i ajuden a posar en ordre els pensaments i les vivències.
Així ho veig.