[Text, veu i fotografia de Gabriel Salvans.]
Carta
Espero, ni que sigui d’una carta.
Innocent de mi. Contestaré en nits
d’insomni i en llargs dies sense tu,
doncs si retrobar-te, en el pensament
i en la paraula, retorna seguit
d’un bri d’alè dels teus llavis, seré
teu en amagatalls on ningú, sap
hi hagi caus on plorarem d’amor
ni els petons que somico a l’armari.
Tant com dolç és l’alè
amarg és el silenci
eixut en tancar els llavis.