[Text i veu de Nan Orriols.]
Tots sabem que els presos polítics són ostatges. I tots sabem que l’Estat utilitza els ostatges per a dividir l’independentisme. En les negociacions per a aprovar els pressupostos del Govern PSOE-Podemos amb ERC, hi juga un paper fonamental el xantatge, on l’Estat diu que, si ERC ajuda a aprovar-los, les condicions dels ostatges milloraran. Tots volem els presos polítics alliberats, però molts som conscients que, si acceptem el xantatge, l’Estat el continuarà fent servir per qüestions econòmiques per al relator o mediador, perquè renunciem al dret a l’autodeterminació i al referèndum, etc.
Amb un conflicte polític com el de Catalunya amb el nacionalisme espanyol, on encara tots, i dic tots, fins i tot ara amb Pablo Iglesias i Ada Colau, defensen una monarquia corrupta i una transició controlada per l’Exèrcit; amb uns governs del PSOE i del PP que s’han dedicat a saquejar el país per mantenir privilegis amb el suport de les famílies polítiques franquistes, i amb una Justícia al servei del nacionalisme espanyol que ha permès que les fundacions feixistes cobrin subvencions de l’Estat i que el dictador tingués, fins fa pocs dies, un mausoleu, és absolutament impossible pactar res, perquè en el seu ADN porten incorporats la mentida, l’estafa i el crim. Mai no compleixen res.
Per tant, només podem resistir i intentar desemmascarar, ara també gràcies a Europa, la verdadera realitat d’Espanya. No podem acceptar el xantatge. Tenir ostatges sempre és un acte criminal.