Bon cop de canell
Vint quilòmetres abans d’arribar a casa el viatjant de productes de neteja es descorda la cremallera dels pantalons i comença a pelar-se-la sense deixar de conduir. Abaixa el volum de la ràdio per concentrar-se millor, consumant l’orgasme just abans de passar per davant del més gran prostíbul de la comarca. I mirant de reüll l’establiment, torna a recompondre el seu aspecte, esbufegant alleujat perquè un cop més ha salvat pels pèls, i pel canell, les comissions de la jornada.
Triangle a l’aula de l’amor
La professora va entrar a l’aula de secundària estirant-se la minifaldilla, esperant que el gest seductor no passés desapercebut per al noi grenyut de la primera fila a qui no ha tret l’ull del damunt des que va començar el curs. El noi grenyut de la primera fila va mirar absent la professora i va obrir el llibre de ciències naturals sense deixar de pensar ni un moment en el seu veí de pupitre, un jove desmanegat i gandul amb uns bonics ulls verds a qui tard o d’hora li plantejaria la possibilitat de mantenir relacions. El jove dels ulls verds ni tan sols va treure el llibre de la cartera, i es va passar tota la classe amb la mirada perduda, esperant el moment de tornar a casa i poder-se-la pelar visionant la pel·lícula pornogràfica que havia llogat aquell mateix matí al videoclub.
El drama de la mà esquerra
Quatre dits de l’operari metal·lúrgic van desaparèixer sota la premsa convertint la seva mà dreta en un grotesc simulacre del que havia estat. Al cap d’uns anys, el darrer dit d’aquesta extremitat va comprovar l’eficàcia de tall del ganivet de cuina mentre es preparava un entrepà de pernil salat. Però el que realment emprenya l’antic operari no és que ja no pugui xocar la mà amb naturalitat o que el fotessin fora de l’equip de veterans de bàsquet, sinó que ara quan se la pela amb l’esquerra, ja no té la sensació que la palla li està fent algú altre.
Els límits avortistes
El ministre de sanitat va signar la nova normativa antiavortista, que ampliava els supòsits criminals endurint considerablement les penes, i va tancar la ploma estilogràfica amb un deix de dignitat que impressionava el país sencer. Les imatges televisives també recollien la roda de premsa posterior per anunciar les mesures, amb un lleuger somriure al rostre del ministre a l’hora d’encaixar la mà del màxim mandatari de la conferència episcopal. La façana de moral, seguretat i fermesa va esfondrar-se flàccidament aquella mateixa nit, quan aplicant la nova reforma penal, una brigada de la policia judicial va irrompre a la seva habitació mentre el polític se l’estava pelant a dues mans.