[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
A Vicent Andrés Estellés
Anava cap a la bústia amb una carta
a la mà quan t’he vist, envoltat de xiquets
enjogassats, assegut al banc de la plaça, i
m’he assegut al teu costat a fer-la petar
una estona, a fer-nos mútua companyia
i a amarar-me una mica de tu; no sempre
tinc l’oportunitat de tocar i sentir
tan a prop el desig de ser allà on vols ser,
l’efímer temps de compartir l’espai comú
que ens agermana, un nom, una lletra,
un país per estimar. Vull dir-te que he parlat
del català amb un noi que m’ha dit que li agradava
escoltar-lo i aprendre’l. Ah!, abraçar la llengua
de l’altre és com estimar-se a un mateix.
A cau d’orella, 2025
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.