[Text de Eduard Garrell]
…Però recordo el passeig que anava al misteriós país,
les malalties, la joia, el tresor amagat, la ploma groga,
els plors, l’aire innocent del meu fabulós, ignot,
remot, i per sempre perdut, país de les meravelles.
‘Primera lletra escrita al capvespre’ – Joan Perucho
El bipedisme ens va deixar lliures les mans i va augmentar el volum del nostre cervell. Vistos els resultats, que tinguem les mans lliures i el cervell més pesant no ha fet cap bé al planeta ni a la nostra espècie. El nostre cervell sobredimensionat se les ha empescat per poder-nos moure d’un lloc a un altre sense haver de fer servir les cames, que no sigui per canviar d’instrument de transport o anar del sofà al llit, i allò que ens era avantatge enfront de les altres espècies i per al domini de la natura, ara ens està atrofiant i amenaçant amb la desaparició.
Alguns membres de l’espècie humana ja fa temps que van avisar del perill que correm, com ho feu David Henry Thoreau, escriptor i filòsof anarquista, que publicà les seves reflexions sobre la vida senzilla als boscos i lluny de la tecnologia, així com La desobediència civil.
Thoreau, amb les seves reflexions, ens parla del caminar com a art per assolir una vida més senzilla i més autèntica, més propera al nostre estat primigeni.
Un altre membre de l’espècie, Biel Barnils, acaba de publicar el seu tercer llibre, un llibre que pel seu títol pot desconcertar: Caminades. Hom pot esperar, en obrir-lo, enfrontar-se a un altre d’aquests manuals tant de moda per a la tribu pedestre que s’obstina a trepitjar el terrer amb una indiferència insultant, com si el país fos un consumible on distreure’s, entrenar-se i aprimar-se. Lluny de rutes pintoresques, vistes espectaculars, kilòmetres, temps, tracks, desnivells positius i negatius acumulats, calories consumides…, en Biel ens convida a seguir-lo en una lectura personal, inspirada per una extraordinària sensibilitat: una randa amb boixets de llengua, mites, humor, sarcasme, somnis, recances, dol i esperança.
Com que en Biel transita per camins coneguts i compartits, Caminades es manifesta amb l’efecte magdalena de Proust, les olors i les imatges se’t fiquen al cervell com una papallona que va despertant inesperats records i emocions. Qualsevol lector avesat a la nostra literatura hi reconeixerà Foix, Pedrolo, Perucho, Francesc Pujols, Rodoreda, Calders, Vicent Escrivà…, perquè en Biel, sense imitar-los ni assemblar-s’hi, pertany a aquest univers literari encara no definit ni batejat que es distingeix per una manera de fantasiar intel·ligent, singular i catalaníssima. És clar que en Biel, a més d’haver-ho llegit gairebé tot, ha estat llibreter, jurat del Premi Llibreter, articulista, poeta, rapsoda, activista de la paraula, comunicador, observador apassionat.
Charles Baudelaire, contemporani de Thoreau i Walter Benjamin, que sens dubte l’havien llegit, va recuperar el vell mot flâneur per definir la filosofia i l’actitud del caminaire/espectador. Tot i que el flâneur el situen als carrers de les ciutats, en Biel s’escapa de la gàbia urbana i com a artista/poeta porta l’art de la flânerie a l’aire lliure, vagareja, camina, observa, es barreja i es confon amb els acompanyants i es meravella descobrint els mites, les fades, els herois, els fantasmes, els somnis, els colors i la transformació de la matèria.
Caminades és un llibre per aprendre a llegir el país, per ser lliures i desobeir els tòpics i les modes, per deixar-nos endur pels nostres somnis i la nostra imaginació. Tot el que veu i li passa a en Biel al llarg de les seves caminades, existeix, és cert, tant cert com ho pot ser per nosaltres, si volem.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.