[Un article de Jordi Sánchez.]
La Constitució espanyola de 1978 diu a l’article 47: «Tots els espanyols tenen dret a disposar d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà de les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics».
A Catalunya tenim la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge (la primera norma integral que s’aprovava a Espanya i, per tant, defensava el dret de la ciutadania a l’habitatge).
Els fet històric és que des de la Llei del sòl de 1956 fins a la seva reforma el 1975 en el Text Refós, s’introdueixen mesures de previsió de sòl per l’habitatge social, amb el nomenclàtor HPO (habitatge de protecció oficial). A Catalunya les reserves arriben fins un 40%, és a dir els planejaments derivats fixen una gran exigència de reserva de sòl protegit. Des dels anys vuitanta fins a la crisi de les hipoteques subprime als EUA el 2007, a Espanya es varen construir habitatges protegits HPO amb ajuts econòmics públics, però la realitat és que molts d’ells en aquest període agafaran el camí especulatiu que oferia el mercat i preferien desqualificar l’habitatge per a posar-lo a la venda en el mercat lliure.
Conclusió: Espanya, en general, no ha tingut una política adient amb el tema de l’habitatge. Ni de compra assequible i menys encara amb el lloguer, però sobretot amb el lloguer social, a diferència d’altres països de la UE.
Oportunitat
És ara que que amb la injecció del Banc Central Europeu, per acord de la Comissió, s’han posat per primera vegada recursos econòmics amb la missió de pal·liar la crisi econòmica, també produïda per la pandèmia de la covid i incidir en el mercat de l’habitatge entre altres sectors econòmics. Si no som eficients amb els fons Next Generation i deixem passar aquesta innegable oportunitat perdrem el tren de posar-nos al dia i cobrir els objectius dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i la millora del clima.
Si realment l’habitatge, tal com preveu la Constitució de 1978, és un sostre per a tothom, aprofitem per a corregir els errors comesos.
Posem-nos, tots i totes, les piles d’una vegada!
Així ho veig
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.