Missa a la Sagrada Família

El dimarts dia 12 de desembre, amb transmissió en directe per TV2, es va celebrar una missa al temple de la Sagrada Família amb motiu, entre d’altres, de la celebració dels deu anys del pontificat del papa Francesc. 3.500 persones i personalitats —això l’Església ho té clar— van assistir a la missa, on van cantar conjuntament Pasión Vega i David Bisbal. La missa la va oficiar David Abadias, bisbe auxiliar de Barcelona —perquè el cardenal Omella era a Madrid—, ajudat d’un centenar de sacerdots. L’estètica i la litúrgia, sempre impecables a les cerimònies de l’Església romana.

Van demanar per la pau, principalment relacionada amb la guerra a Ucraïna, i van exhibir, sí, exhibir, mutilats i ferits ucraïnesos i un nen que serà operat d’un tumor a Barcelona. Cançons religioses i paganes. Tot estava fet per despertar emocions de bondat i mostrar la misericòrdia de l’Església pregant per la pau.

Vaig sentir verdadera repugnància. Parlen de pobresa i ho celebren amb calces d’or. Les disfresses de sacerdots romans, també amb brodats d’or, agraden molt a l’Església, que ha convertit la Sagrada Família, que ja no és de Gaudí, en un negoci.

La Conferència Episcopal no tenia clara l’amnistia, i el cardenal Omella no va anar mai a veure ni els presos polítics ni els exiliats catalans. La cerimònia es va celebrar tota en castellà, ni una cançó en català. Si Déu existís, els hagués foragitat del temple a fuetades.

L’Església espanyola viu molt bé amb la monarquia dels Borbons i la Constitució imposada. Només faltava que hagués entrat «el generalísimo Franco bajo palio».

Les esglésies, i els seus dogmes i lluites per defensar la veritat verdadera, han sigut les culpables de milions de morts i milers de guerres. El cert és que bisbes, sacerdots i capellans es dediquen molt a pregar pels altres perquè a ells ja els va tot molt bé.