[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
La primera menció coneguda de l’existència de l’església de l Mare de Déu de Bell-lloc, al terme municipal de Dorres, a l’Alta Cerdanya nord-catalana, data del segle XII, però és segur que anteriorment hi va haver una capella erigida quan es va trobar la imatge de la marededéu que havia estat enterrada a la font del pla del Buc, probablement per evitar-ne la profanació en l’època de les incursions sarraïnes.
L’edifici actual consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular, amb coberta de quart d’esfera. A la façana de migdia hi ha la porta amb un arc de mig punt adovellat i, a la de ponent, el campanar d’espadanya amb tres ulls.
La imatge de la marededéu (segle XI) és de les més antigues del Pirineu i actualment és custodiada a la parròquia de Sant Joan Evangelista de Dorres (Alta Cerdanya).
Recolzades al costat sud de l’església hi ha part de les parets de l’antic convent i uns metres més al nord hi ha una caverna on curiosament hi ha una surgència i un toll d’aigua fresca i clara. És la font de sant Pelegrí, fundador dels servites, orde que es va establir al cenobi fins al 1789.
Fa molts anys que el clima del Pirineu era més abonançat i una antiga llegenda conta que els frares i novicis de Bell-lloc, s’espantaren molt en veure caure del cel unes volves blanques desconegudes per a ells. S’apressaren a dpnar-ne compte al pare prior, un vell quasi centenari, que els va tranquil·litzar tot explicant-los que havia sentit dir als seus avantpassats que allò eren borralls de neu, i que anys enrere era un fenomen que es repetia sovint.
La situació de la Mare de Déu de Bell-lloc, dalt d’un puig que domina tota la plana cerdana a 1.685 m d’altitud, és realment privilegiada. S’hi accedeix des del poble de Dorres, a peu o per una pista de 4’6 km i, pel vessant de ponent, des del llogarret de Brangolí i el coll de Jovell en poc més d’una hora.
Joan Coromines explica en el seu Onomasticom Cataloniae l’origen iberobasc del topònim Dorres. Procedeix de iturres, plural d’iturri (font), en referència a la vàlua curativa de les fonts que Dorres comparteix amb les Escaldes. És un dels molts topònims d’origen iberobasc existents a la Cerdanya.