Durant les darreries de març vam viatjar a Estocolm (Stockholm). Feia anys que no anàvem enlloc fora dels països catalans i amb l’excusa de celebrar l’aniversari d’una de les nostres filles, que ha residit a Suècia aquest mes pels estudis del seu doctorat, hi vam anar amb avió. La primera intenció era poder-ho fer amb tren, però era tan complicat, infinitament més car i massa llarg (pel cap baix dos dies de trajecte).
Estocolm (amb gairebé un milió d’habitants [2,5 al conjunt del comtat]) va ser fundada el 1252 sobre la petita illa de Gamla Stan (ciutat vella), situada entre el llac Mälaren i la mar Bàltica. Al llarg dels segles s’ha desenvolupat cap al nord —on es troben Norrmalm i Östermalm—, i al sud —cap a Södermalm. En total, s’estira sobre 14 illes, amb l’aigua omnipresent. La ciutat compta amb 53 ponts que permeten circular entre els diferents barris i potser per això li’n diuen «la Venècia del nord», per bé que s’hi assembla tant com un ou a una castanya.
De la ciutat ens van sorprendre diverses coses, com per exemple el magnífic sistema de transport públic, tant dels ferrorcarrils, autobusos, trams i ferris, a banda de la grossa quantitat de gent que va amb bicicleta per multitud de carrils bici, sense fer-se nosa amb altres sistemes de mobilitat rodada; també, el preu, tot i ser (en comparació amb nosaltres, un ciutat cara: un cafè hi costa uns 3 euros): una tarja per a tres dies amb què agafar qualsevol dels transports tothora costa uns 20 euros; igualment, ens va copsar la dificultat de comunicació i interrelació dels suecs entre ells i amb els altres –i no pas per una qüestió de llengua—, per bé que els entesos diuen que a l’estiu els canvia el caràcter i es mostren més oberts i alegres…, però el que més ens va sorprendre de la ciutat és la quantitat d’obres d’art presents al carrer i també al metro. Per això gosem presentar-vos aquest àlbum de fotos, en què fins i tot hi podreu veure l’escultura del català Jaume Plensa Cleo in Barcelona, al barri d’Östermalm.
Escultures al carrer
A qualsevol placeta, cantonada, portal o edifici s’hi troben diverses escultures, tant commemoratives de fets històrics, de personatges il·lustres o pensades per als infants, que són educats i molt ben tractats a la ciutat.
Art al metro
També a l’extensa xarxa del metro, que s’endinsa profundament sota terra, amb escales mecàniques llarguíssimes i petits telefèrics per a baixar a les estacions (que faciliten l’ús per a infants i persones discapacitades) ens van agradar força les obres fetes a les voltes i pedres de l’estació Tensta.
El barri de Tensta es va construir entre 1966 i 1972 per acollir un Estocolm que creixia i que necessitava més habitatges residencials. Tot i que des del principi va formar part dels plànols de l’edifici, l’estació de metro de Tensta no va estar enllestida fins l’any 1975.
L’artista Helga Henschen, juntament amb Arne Sedell i el seu germà Lars, van passar més d’un any decorant l’andana de l’estació amb una acolorida exhibició d’escultures d’animals i fulles estilitzades contra una paret blanca brillant. Com que Tensta sempre ha tingut una majoria de residents que van emigrar a Suècia, els artistes volien que l’estació se sentis acollidora, independentment d’on estiguessin les arrels de cadascú.
Les diferents peces tenen noms com «Una rosa per als immigrants», «Solidaritat», «Parentiu». amb tot de paraules escrites al voltant de l’estació que volen ser una celebració de totes les persones de diferents cultures que viuen a Tensta.
L’escultura «Vine com tu ets» i la democràcia sueca
Un comentari, i galeria, a part mereix el conjunt escultòric Vine com tu ets, un monument contemporani en què l’artista Astrid Göransson esculpeix les cinc primeres dones diputades al Parlament suec i les connecta amb les que vindran després. Situat a la plaça Riksplan d’Estocolm, el projecte és una col·laboració entre el Parlament suec i l’Agència d’Art Públic de Suècia.
Vine com tu ets! consta de tres parts: el camí de llambordes de mosaic que s’estén des de la plaça Riksplan fins a les escales de l’edifici del Parlament suec; l’escultura de bronze patinat que retrata les cinc primeres dones del Parlament suec (Kerstin Hesselgren, Elisabeth Tamm, Nelly Thüring, Bertha Wellin i Agda Östlund), les cinc pioneres que són portades per dues dones joves actuals per a demostrar que la lluita per la democràcia i la igualtat continua avui i en el futur. El treball connecta els pioners amb les generacions futures; i, el llibre Rundor (Turns) és una col·laboració amb els netejadors, guàrdies de seguretat i altres empleats del Parlament suec. En dibuixos descriuen els seus torns de feina diaris. El llibre mostra com el treball d’aquestes persones crea les condicions per a la tasca dels diputats i per a la democràcia.
