[Text de Isidre Oller.]
Vaig anar unes poques vegades de tertulià en un debat esperpèntic en una televisió d’extrema dreta a Madrid. Mireu si prometia d’antuvi que es deia La Marimorena, i allí volien tenir un català a mà a qui abocar totes les seves misèries imperials. Si vaig fer-ho va ser per amistat amb qui hi havia d’anar, però que aleshores forces majors n’impedien l’assistència. Jo no tinc por ―o la justa― d’intentar parlar amb qui sigui i quan convingui. Vaig viure anècdotes remarcables, fins i tot més darrere el plató. Estàvem menjant canapès ben assortits en espera d’entrar en escena quan un dels meus oponents, un general retirat ―bon bagatge el seu!― se’m va atansar i, paternalista ell, va dir-me amb un somrís de complicitat que tots dos teníem una cosa important en comú. Encuriosit, vaig escoltar com em deia que ell era antimadridista, assimilant que ell era seguidor de l’Atlético de Madrid, i que jo devia ser barcelonista i que, per tant, teníem un gran enemic a qui enfrontar-nos en coalició! Aquí, la meva reacció va ser immediata i el general va poder escoltar-me molt millor que no ho podria fer després, quan al plató m’interromprien contínuament i amb vehemència. La meva resposta va ser que anava errat d’osques, que jo no era anti de res. Va quedar escaldat i amb un ou farcit a mitja mandíbula.
De tot això han passat uns quants anys i, de cops, m’he interrogat si no soc massa agosarat amb la meva afirmació de no ser anti de res. Un dels meus lemes és viure amb passió les coses importants de la vida i, per fer-ho més sanitosament, he lluitat per no deixar entrar dins meu l’odi o negativitats corrosives. Un pot sentir dolor, desconcert, desencís, desamor i mil des més amb què puguem ensopegar, però les energies pròpies, que no són il·limitades, les vull utilitzar en coses positives. Així i tot, en els darrers anys ―cada cop més vull emprar el temps en coses que em siguin profitoses― hi ha un concepte que se m’està fent insofrible. Si reflexivament es pot entendre, adaptar-se o lluitar contra fets com la malaltia, l’envelliment, ensurts econòmics o sentimentals, hi ha una cosa amb la qual ja no em queda gens de paciència: la burocràcia!
Estupidocràcia arreu. No et deixa respirar. Una cosa que queda sempre latent, un núvol negre que t’amenaça a l’horitzó. Pots aixecar pedres per trobar-te un escorpí, però amb la burocràcia no hi ha pedres ni escorpí, hi ha l’ensorrament complet de la democràcia i de l’estat del benestar. Perplexitat sense fi, un trapezi llefiscós sobre el circ de la gestió pública. En una empresa privada res queda per analitzar-se per tal d’aconseguir un procés òptim a tots nivells. I el control també és continu perquè res no es torci, com a mínim per responsabilitat pròpia. I si hi ha un incident, s’hi posen tots els recursos humans i no humans per tal de solucionar-lo ahir, si pot ser. A la funció pública, plena d’interessos espuris, d’afanys de protagonisme calculat i remunerat; de gent sense preparació, motivació o empenta; d’ignorància completa dels negociats que toquen i que fan malbé, tot s’eternitza i serveix de càstig als enzes que volen fer les coses bé i amb sentit col·lectiu. Veiem com infraestructures, habitatge, serveis o cultura van pel pedregar i és cosa que no s’ha fet en tres dies. Qui no ho va aturar de primeres? Quants hi han passat impunes, rentant-se les mans ―i això que les duen brutes i ben brutes!― i ara resulta impossible de moure res en positiu? Per què no apareix un monstre protector, com a la mitologia grega, i ho cauteritza tot d’una revolada?
Potser és per tot això que ara ja soc anti, sí: antiburocratista! I dels de la ceba! I em faré súbdit de les Antilles, encara que la burocràcia em farà perdre els avions i vaixells per anar-hi a jurar les constitucions! Però de les Antilles a matar! Sense deixar-me’n ni una! Antigua i Barbuda, Redonda, Barbados, Dominica, Grenada, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Trinidad i Tobago, Martinica, Guadeloupe, Saint Barthélemy, Sint Maarten, Illes Caiman, Aruba, Bonaire, Curaçao, Saba, Sint Eustatius, Illes Verges Britàniques i USA, Anguilla, Montserrat, Cuba, Jamaica, Puerto Rico, Haití amb República Dominicana, Bahames, Illes Turks i Caicos… i fins a més de 7.000 illes! Ah! I la selecció de futbol de Curaçao s’ha classificat per al pròxim campionat del món 2026! I des d’ara, ja és la meva favorita!
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.