[Article de Nan Orriols.]
Pedro Sánchez, faquir encantador de serps i home de pau, amb la condició que no es tracti d’apallissar catalans per fer un referèndum i donar suport a l’aplicació de l’article 155 en permanència perpètua, ha decidit que la bandera franquista i monàrquica d’Espanya no és patrimoni exclusiu de la dreta i també és la seva. De fet, ell també és de dretes.
L’himne d’Espanya no té solució. No té lletra, és un himne mut. Què diria? Qualsevol lletra seria un desgavell. Ja tenen altres himnes, com El novio de la muerte, l’Himno de Infantería i tants d’altres. Espanya és una cosa realment surrealista. Diuen que Isaac Peral va inventar el submarí, i la Marina no en té cap que serveixi amb garanties. Abans que Peral, Narcís Monturiol, fill de Figueres, ja havia construït l’Ictíneo, que va navegar un parell d’hores a vint metres de profunditat pel port de Barcelona.
Monturiol, enginyer, polític, inventor, republicà, ateu, empresari, amic d’Anselm Clavé, pare de vuit fills, periodista, antiautoritari, defensor de la igualtat entre homes i dones, el 1846 va fundar la Comunitat Icària al barri del Poblenou ―junt amb Clavé, Ildefons Cerdà, Abdó Terrades i altres republicans― i les revistes La Madre de Familia i La Fraternidad. Va viure a l’exili per escapar de la misèria espanyola i va tornar gràcies a una amnistia. El Gobierno de España el va embargar, perseguir i condemnar a quatre anys de presó.
El 1859, a Alacant, l’Ictíneo I o «barco pez» es va presentar a la Marina espanyola, institució que el va admirar i va prometre ajudes per continuar la investigació, ajudes que no van arribar mai. Monturiol va abandonar el projecte. El 1868 va tornar a la política i va ser diputat per Manresa a les Corts Constituents de la I República.
Bé, la seva història és llarga: va inventar màquines per fer cigarretes, pinsos fets amb fusta, sistemes de fabricació de sabó, betum per a les sabates i mil coses més. També va fer el projecte d’un tramvia a Tarragona i un altre per portar les aigües del Ter a Barcelona.
No cal dir que, el 1885, va morir completament oblidat i arruïnat. Encara avui, any 2026, Espanya no té submarins fiables. Diuen que en construeixen quatre i un es dirà «Narciso» Monturiol. Isaac Peral, l’altre inventor del submarí després del català, també va acabar malament. Espanya en estat pur. No tenen remei, com el Real Madrid o les corrides de toros.
Crec que, a tot el món, no existeix un país com Espanya, on els més inútils són sempre al poder; la monarquia, perquè no la vota ningú, i el president de Castella-la Manxa, el Sr. García-Page, per l’odi que té a qualsevol cosa que sigui incapaç d’entendre. Per això, si cal renegar del pa amb tomàquet, demana que el prohibeixin. I això agradarà tant que l’aplaudiran amb les orelles.
Però l’herència franquista continua, i l’odi a Catalunya, també. Castellanitzen tant com poden. PP i PSOE mantenen castellanitzat el topònim «Ibiza» en comptes de «Eivissa». I així cada dia. De fet, al llibre d’en Ramon Cotrina Retaule de pols, hi puc llegir l’entrada dels franquistes a Sant Joan de les Abadesses. Aquí en teniu un tast:
«―Entra, Maria, a fora hi ha perill.
La nit va ésser molt llarga. La guerra s’ha acabat i la gent ―dones i mainada― retorna, apressada, al poble.
―Mare, el monestir encara hi és!
Dels balcons de les cases pengen llençols blancs.
―Ara hi haurà les tornes ―diu una dona.
Als carrers hi ha moros i soldats, i els quatre eixelebrats de sempre. El poble havia quedat sense ponts. Una inútil desesperació se’ls havia endut. La vida, però, havia de continuar. Ara faran una palanca per sota el pont Vell i la carretera pujarà per la Puda. I tal dit, tal fet. El monestir era un niu de porqueria. Costarà qui-sap-lo d’endegar-lo un xic. Mentrestant, el Centre Catòlic servirà d’església. S’hi dirà el rosari en castellà. Una missa de campanya, al camp de futbol, reunia tota la població. Hi havia un silenci pesant, sota el toc de cornetes i el sol esblanqueït de primavera. Cal que la fàbrica recomenci. La plaça del monestir pudia a ranxo i suor de soldat. Feien el foc al claustre de l’Abadia; després van instal·lar la cuina adossada a la paret de l’hort de ca la Santa. Calia refer l’escola. On s’allotjaran, però, els soldats? Els nois saludaven el senyor mestre, pel carrer, alçant el braç. I, a poc a poc, tornaven de la guerra vençuts i vencedors. I el Ter es va inflar. I l’Arsamala es va inflar. Hi ha qui diu que es va esbotzar el ventre de totes les muntanyes.»
El criminal generalísimo Franco va guanyar la guerra que va començar fent un cop d’estat contra el govern legítim republicà. Franco imposa una monarquia militar dels Borbons que no ha votat ningú i, després d’una Transició fraudulenta, Catalunya ha de continuar patint una justícia franquista, un règim fiscal de saqueig i un atac a la llengua constant. També cal dir que la classe política catalana, sigui per vanitat, gelosia o diners, és un verdader desastre. Però això pot canviar. I ho farà, n’estic segur.»
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.