Viatge de mil peles · Manuel Solà · Oli sobre fusta · 100 x 100 cm · Desencant d’un temps d’un país

[Un article de Nan Orriols.]

Dies de calor. Avui, pluja al Pirineu. A Madrid, lluita entre el PP i el PSOE per la menjadora. Jutges conservadors contra jutges progressistes. El rei, encara amb l’«¡A por ellos!», i la UCO de la Guàrdia Civil, filtrant àudios per intoxicar-ho tot. Jordi Basté, màxima audiència a RAC1. La ràdio de Godó, també al servei de la tertuliana Teresa Cunillera i d’altres quota eterna de sofistes. Congrés del PP amb el mentider impresentable d’Aznar, que amenaça amb empresonar l’actual president del Govern espanyol.   

 

S’han tornat bojos? No, no, sempre ha estat així. Espanya és això. L’emèrit, lladre, i l’herència, per al seu fill, cap de les forces armades. Diaris, revistes i televisions, subvencionats. I, gràcies a les misèries del Sr. Junqueras i d’ERC, tenim el president Illa que actua com el president d’una escala de veïns. 

 

La quitxalla, innocents, van de colònies i procuren sempre transmetre felicitat, però cap polític no pensa en ells; cap polític no vol deixar la menjadora. Veure Aitana Bonmatí i altres jugadores amb la samarreta de la selecció espanyola fa mal. Veure el fatxa d’El Hormiguero fa mal. Veure com van a ganivetades pel poder fa mal. Veure la monarquia dels Borbons fa fàstic. M’agradaria que la quitxalla es quedessin aturats i que sempre fossin canalla. 

 


Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixeu-hi un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.