[Un article de Jordi Sánchez.]
L’aplicació de l’aritmètica ens indica de manera fàcil i entenedora que els ingressos menys les despeses ens donen el balanç, que pot ser positiu o negatiu. D’aquí la importància de saber sumar, restar, multiplicar i dividir, el que coneixem col·loquialment com ‘les quatre regles’, per situar-nos pel que fa a aspectes comptables.
Aquesta veritat ens porta a reflexionar sobre la política: què ens està passant? Crisi, quina crisi?
La natura, encara que sigui en terminis llargs, cíclics, ens parla, i de vegades amb duresa… Els entesos ens diuen que estem dins d’un canvi climàtic. Però la història ens recorda, als humans, que repetim molts errors i no n’aprenem; és a dir, no prenem consciència. A l’economia els cicles són més curts, no tant com en l’aritmètica, però una vegada i una altra ens agafa descol·locats, i de quina manera. Com pot ser que l’1 % de la humanitat concentri més riquesa que la resta? La desbordada riquesa no es pot concentrar només amb l’aritmètica, així ho penso.
Reflexions
Què passaria si en lloc de repartir pobresa es repartís riquesa? Perquè, com més habitants tingui el planeta, més aportació de valors d’equitat caldrà fer per establir equilibris per a una millor convivència. Això que sembla que aplicant només l’aritmètica seria possible resulta que no ho és. Què és el que fa que no sigui possible? Sé que és més complicat, però a mi m’agrada que sigui entenedor, és a dir, el BÉ i el MAL; crec inclús que des de la infància algun sentiment em deia el que estava bé i el que estava malament, no cal entrar en detalls.
En aquest moment s’acumulen molts exemples: guerres –ja fa temps que es parla d’una tercera guerra mundial–, alimentació –la desnutrició infantil és un problema global–, emigració de tot tipus: econòmica, ecològica, etc.
És veritat que les Nacions Unides, el 26 de juny de 1945 van signar a San Francisco un document per un món més just i ordenat, un món de concòrdia. Però la veritat és que no es disposa de la governança necessària per aturar, per exemple, les guerres actuals. Cal preguntar-se: per què? Només puc aportar un paràmetre que no he citat en l’aritmètica, els interessos, que és diferent dels beneficis. Quan en aquests interessos junt amb el guany –saldo– hi actua el MAL –que hem dit que existeix–, no hi ha equitat ni valors humans, només l’ego personal de la cobdícia sense límits. No cal citar els actors principals de la pel·lícula, són públics i coneguts.
Així ho veig.
Jordi Sánchez Solsona
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.