[Text de Ignasi Oller.]
Llegir els clàssics comporta un sotrac important a les innocents ànimes dels lectors del 2025. I dic innocents perquè em fa l’efecte que en cap altra època estàvem tan creguts de ser els millors de la història com avui, en ple any 2025. Pobrets, els humans d’ara: quants mirallets, lluentons i enganyifes ens empassem a galet! Aquest és un dels pensaments atzarosos que m’han ferit com un llampec tot rellegint les narracions de Joaquim Ruyra.
Sí, pontificarem menyspreadors: això és un món i una literatura passats de moda! Però, ai pollastrot, quina bellesa de prosa; com flueix, com encerta en la forma i en el fons! Avui, en plena disbauxa masoquista, els lectors del 2025 només llegim narratives que furguen el cantó fosc de les coses, el nostre fracàs col·lectiu. I d’aquí, podem arribar a l’eina fonamental de tot plegat: l’idioma.
Què dimonis porta al tecnologitzat humà del 2025 a evitar la literatura? Perquè, en consonància amb el que ens passa amb la riquesa, cada cop hi ha més desigualtat; hi ha més llibres, es llegeix més, però cada cop es concentra en uns pocs que fan tota la feina. I què més dimonis porta el petit racó de món que és Catalunya al menyspreu de la seva llengua per un estol cada cop més gran de gent que ha decidit de viure aquí?
Sí, ja veieu que avui estic negatiu –potser en diríem realista. Els nostres cappares, que juguen en la lliga espanyola de la política, s’hi han encomanat de tots els seus mals i ens enganyen en aquesta qüestió i en tantes d’altres i estan deixant morir-se l’idioma. No el salvarem amb absurdes declaracions d’augmentar el nombre de cursets light de català o parlant-lo en hemicicles indiferents. Potser informant a tot déu que vulgui fer negoci aquí que no ens han de violentar als qui parlem en català per obligar-nos a parlar l’idioma franc que va imposar el dictador? Ja ho deia l’enyorat Josep Maria Ballarín, que la independència vindria des dels pobles. I jo hi afegeixo que també la saviesa. Aquesta saviesa ancestral basada en l’economia de recursos, mitjans i consums; a saber llegir els astres i el temps; a saber tractar vegetals, animals i persones. Perquè l’home urbà del 2025, tot alterós i pretensiós, no és més que un perfecte esclau. Per no dir imbècil.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.