[Articles de Nan Orriols.]
El gavatx, al canyet
Verdaguer va fer dos viatges a les Guilleries, un, pocs anys abans de morir. Buscava corrandes o informació de transmissió oral que parlessin de Serrallonga. No va trobar res. Però no tot s’acaba amb Serrallonga.
Durant la retirada dels francesos, cansats i veient que d’Espanya no en traurien gaire res («Europa comença als Pirineus», va manifestar un general), un soldat francès es va perdre a les Guilleries, i li van fer aquesta cançoneta, que cantaven en festes i saraus:
Si n’hi havia un gavatxot
que ha vingut de França,
mal calçat i mal vestit,
i se n’ha entrat en la dansa.
Les dones d’aquell veïnat
n’han tinguda planyença
i li han donat uns pantalons
sense camals ni botons;
li han donat un casacot
sense mànigues ni faldons;
li han donat uns calçotets
sense vetes ni gafets;
li han donat uns mitjons
que les mosques hi passen;
li han donat uns sabatots
que pertot se li’n reien.
Però finalment el pobre soldat va acabar al canyet, on anaven a parar mules, vaques, ovelles i altres animals morts que no es podien aprofitar. En record del francès, el canyet va canviar de nom i ara en diem el canal del gavatx o de l’agavatx, que és una cinglera amb tartera d’uns cent metres de desnivell que mira la riera Major i el Montseny.
Les Guilleries tenen encara molts misteris, noms i malnoms. De ben segur que moltes nits, asseguts al cim del canal, hi trobareu les ànimes de la por, de la creu del llop i tantes d’altres, i també podreu parlar amb el gavatx.
Setembre
Passats aquests dies d’agost en què molts fan vacances, m’ha cridat l’atenció que molts polítics, que per mi podrien fer vacances sempre, no han abandonat el seu raconet amagat dels plaers inconfessables ni per fer-se la fotografia al costat de la pobra gent que ho ha perdut tot en els incendis.
El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, diu que els trens espanyols són els més puntuals després dels suïssos, i Oriol Junqueras vol fer creure que els trens de Rodalies els gestiona la Generalitat.
En fi, quan va acabar el mes de juliol estàvem malament, i en acabar l’agost encara estem pitjor, amb la Catalunya dels deu milions d’habitants amb infraestructures.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.