[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
No és pas cap secret afirmar que les promeses, quan es fan, s’han de complir i això és, precisament, l’objectiu d’aquest escrit dedicat a la memòria de qui ha estat, històricament parlant, la màxima figura en el camp de l’ensenyament a la vila de Sant Joan de les Abadesses, en Josep Mª Andreu i Reñé, popularment conegut com «el Mestre Andreu».
És innegable, doncs, que la seva figura ha deixat una petja perdurable alhora que ha marcat la vida educativa de la vila de les Abadesses, ja que el seu record encara hi roman ben present a dia d’avui: un carrer du el seu nom a l’igual que l’Institut Escola de la població i, just al costat de la banda de llevant del centre escolar, un monument obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula i Pellicer que es va inaugurar el passat dia 13 de juny.
Formació i primers anys. Nascut a Montblanc el 18 de gener de 1869, inicià els estudis de Magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Tarragona l’any 1883 on el 1886 i amb només 17 anys, va obtenir la titulació pertinent per poder exercir com a docent. La seva primera destinació va ser a Vila-Seca com a interí de pàrvuls fins a l’any 1889 i, un cop acabà el curs, retornà a Montblanc per preparar les oposicions que es van celebrar la primavera de l’any següent a Barcelona per proveir les places vacants de diferents escoles d’arreu de Catalunya. Un cop aprovades se’l destinà a l’escola de la Granadella (Les Garrigues) i un parell de mesos més tard, se li concedí el permís per anar a ampliar estudis a Barcelona. Acabada aquesta etapa d’ampliació i formació, trià com a nou destí Sant Joan de les Abadesses: corria l’any 1893.
Els inicis a Sant Joan de les Abadesses. El 15 d’agost d’aquell mateix any va prendre possessió de l’escola unitària de nens. Si en un principi la seva idea era estar-se a Sant Joan un parell o tres de cursos com a molt, el matrimoni amb na Dolors Bellapart, l’arrelà a la vila on hi va exercir la docència vint anys, del 14 d’agost de 1893 fins al 31 d’agost de 1913, que va anar a Palamós com a director de l’Escola Graduada.
El mestre. Cal dir que fou a Sant Joan on se sentí i es va saber mestre. Tal com diu el seu nét: «…Tots els seus esforços anaven encaminats a ensenyar i a aprendre, d’aprendre amb avidesa i de millorar la formació dels seus alumnes». Els seus esforços per millorar la qualitat de l’ensenyament foren coronats amb l’èxit: el 1905, aconseguí la creació oficial d’una plaça auxiliar, amb un docent pagat per l’Estat i a l’any 1911 que a l’escola se li reconegués la consideració d’Escola Graduada en comptes d’Unitària, amb tres graus i un mestre per grau. També va impartir classes de formació d’adults als treballadors de la fàbrica Espona.
Inquietuds pedagògiques. A partir de l‘any 1902 endavant va dur a terme diversos viatges a l’estranger per ampliar estudis, cosa del tot infreqüent aleshores: Ripastrone (Itàlia), Tolosa de Llenguadoc i, el més important, a França, Suïssa i Bèlgica on al llarg de tres mesos contactà amb els centres de recerca i innovació pedagògica més avançats del moment.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.