[Text d’Helena Bonals.]
Com que el fet de ser creatiu està directament relacionat amb el fet d’estimar, i sobretot amb el fet d’estimar i no ser estimat, jo he manllevat el títol d’aquest article d’un text d’André Maurois dins d’Un art de viure. Maurois explica que en el moment de passar de la infantesa a l’adolescència, als nois i noies ja no els serveixen els llibres d’aventures i prou, sinó que cerquen lectures més profundes, perquè ja coneixen “la felicitat i el dolor d’estimar”.
El món és ple de persones amb talent, però els únics artistes de debò són els que no poden viure sense exercir aquest talent . Els que tenen una veritable obsessió per ser creatius. El dolor de crear ja comença aquí: cal anar contra vent i marea per trobar temps, dedicar-s’hi. I encara més per poder viure de l’art. “Ets poeta, moriràs sense una pesseta”. Amb tot, tenir temps no és cap garantia d’èxit. Igual com ser massa feliç destrueix, corca el talent, tenir-ho tot a favor també és nociu. Però pocs aconsegueixen de viure de l’art; d’alltra banda, optar per la vida bohèmia no és gaire recomanable. Catalunya no són els Estats Units.
Però a vegades és l’única manera de sentir-te lliure. Que “la llibertat és el bé més preuat” no cal que ho diguin als que volen casar-se per amor, i als que volen treballar sense prostituir-se, que és el que fa la immensa majoria de la humanitat quan volen guanyar-se la vida.
A banda de tot això, el dolor de crear també es fa visible no tan sols en els instants previs, normalment per memòria involuntària, de tenir la idea “genial”, la que no se cerca, sinó que es troba, que deia Picasso, sinó pels seus efectes col·laterals: l’enveja que causa l’artista entre els que l’envolten és semblant a El amargo don de la belleza, el títol d’una obra de Terenci Moix. No és necessari de ser gaire susceptible per adonar-se del dard enverinat que són frases com “sense el talent dels teus cartells, de la teva publicitat, aquest producte es vendria igual”. I és veritat, les putes també venen.
Però qui ha tastat el “vi de Carrara” que són les espurnes que no es poden comprar de la creativitat, no en tindrà mai prou. Tret de tot això, a la vida tot són trompades. Per això Hipàtia d’Alexandria, massa intel·ligent i sàvia, va ser acusada de bruixeria i linxada.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.