[Article de Josep Nogué.]
Hi ha qui veu com a explicació natural per a les deu plagues d’Egipte l’erupció del volcà de l’illa de Santorini, uns 1.500 anys aC. Un esdeveniment que, a més de donar a l’illa la seva forma actual, explicaria les deu plagues que assolaren Egipte i que van servir per convèncer el faraó que deixés marxar el poble jueu.
La Bíblia, que no entra en les causes, ens ho presenta com la campanya de màrqueting desfermada pel tot poderós per tòrcer la voluntat del capitost egipci. No és cap secret el poder de què disposa el lobby jueu en l’actualitat, però això demostraria el poder que tenia ja en aquells temps.
No sabem si la seva influència arribava fins a l’altíssim, per fer-los a mans aquell desplegament de medis, però sí, almenys, per ser capaços de fer creure al faraó que, allò, era cosa seva. Que el benefici de tot plegat fos estar quaranta anys deambulant pel desert, pot ser, com a guany, força discutible, però ningú pot negar l’eficàcia de la campanya. El publicista Moisès es va ben guanyar el seu sou.
Recordeu que els seus deu eslògans legislatius encara són ben vigents a molts llocs. Una obsessió tenia aquest home amb el deu. O era amb Déu? Tant se val, la via catalana, al seu costat, no passa de ser com un anunci de la Coca-cola en versió groga. Perquè, si tenim en compte les circumstàncies actuals, no és fàcil, almenys per als plebeus, desfermar un seguit de plagues amb l’eficàcia del màrqueting bíblic.
Perquè, vejam, què es pot fer? Omplir a Rajoy (en el seu moment) les ries gallegues de chapapote?
―Sí, sí, hilillos a mí ―diria l’home.
Amenaçar el rei?
―Mireu, majestat, como no atendáis a nuestras peticiones, las infantas y sus maridos se convertirán en ranas… Ai, no!, que això ja ha passat.
Que si descobrim el pastís la pols que s’aixequi no ens deixarà veure el sol?
Que les seus dels partits polítics es convertiran en un viver de mosques de la merda…? No, això no s’ho creu ningú.
Que deixarem a l’atur, o a la indigència, una quarta part de la població del país? No, impossible!! Amb la feina que hi ha per fer!
Que una pandèmia ens confinarà a tots a casa?
Que arribarà un moment que no sabrem què fer amb les deixalles plàstiques, químiques i radioactives?
Que una plaga de ciment deixarà el país cobert de runes?
Que la gent no podrà ni encendre el llum?
Que els joves abandonaran el país en massa?
No, no! Tot això és «impocible!!» (poseu-hi l’accent de Felipe González). Del tot “im-pos-si-ble”!
Perquè d’aquí, nosaltres, no tenim intenció de marxar, cosa que segurament estarien més disposats a permetre’ns. De fet, són ells que amenacen amb expulsar-nos de tot arreu.
Nosaltres només demanem que ens deixin fer ―jo diria que no sols als de fora, sinó també als d’aquí (recordeu que també Moisès s’havia educat en “la postura de l’egipci”)―, però aquells que xuclen la mamella no estan per a res; és a dir, que no els importa gens que marxi la gent del territori (de fet, cada dia hi ha més gent que se’n va. «Movilidad exterior», en diuen), a condició que es quedi el territori per a ells.
Realment ha de fer-la molt grossa aquell que vulgui impressionar el Faraó!!
És evident que no tenim la mateixa mà dels jueus amb aquests afers, doncs l’única plaga que, aquesta segur, prové de les altures és haver d’aguantar aquells que ens governen. Aparentment, allà dalt els senyors viuen la mar de tranquils. El convenciment que un país que els vota (amb “v”) majoritàriament a ells, només pot ser un país de lacais, és la causa del menyspreu que mostren vers els seus governats.
No obstant, hi ha una plaga capaç de treure’ls la son, justament la que intenten amagar amb la seva supèrbia: és la por de quedar-se sense servei.
En el fons, deixar de servir-los és allò que s’amaga darrera la paraula independència.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.