Un article de Jordi Sánchez.]

En un temps passat es varen construir molts habitatges de caràcter social per resoldre el sopluig dels immigrants, arribats de diverses comunitats d’Espanya. Els extraradis creixien sense ordre ni concert. Cal recordar que la primera Llei del sòl, de 1956, deixava clara la condició de solar (que davant la parcel·la hi hagués tots els serveis). Malgrat que s’incomplís, els ajuntaments donaven la llicència d’obres sense cap requisit. Catalunya era un territori pròsper, amb indústria, però mancat d’habitatge, i així varen créixer moltes ciutats a la conurbació de Barcelona, avui coneguda com a àrea metropolitana.

Els darrers anys s’ha passat de 6 a 8 milions de persones a Catalunya, torna a haver-hi immigració (aquesta vegada, de fora d’Espanya) i no estem preparats per allotjar-la. Però tenim un avantatge, pertànyer a la UE, la qual ha posat a disposició dels estats membres diners per pal·liar aquesta situació, els Next Generation, ja exhaurits. Ara són els mateixos estats els que han elaborat plans econòmics per fer-hi front.

De les primeres prioritats

L’habitatge és una prioritat. Si això és clar, cal veure com podem, amb el mínim de temps, resoldre aquest problema.

Tornem a la Llei del sòl de 1956: també ens diu com resoldre si un immoble està en ruïnes? La llei descriu dues situacions: la ruïna contradictòria i la ruïna imminent. La ruïna contradictòria pot tenir una resolució al cap d’un procediment llarg, i en el cas de ruïna imminent, cal prendre mesures d’emergència.

Doncs així, en el cas en què ens trobem avui s’ha d’aplicar un procediment d’emergència.

Decisió política

El polític no té per què ser una persona que sap de tot, el que és important és que sàpiga rodejar-se de professionals útils i ben preparats. Tenim prou doctors en Dret Administratiu, cal posar-s’hi i buscar el camí més curt per tal de sortir de la tela d’aranya de la burocràcia actual. ÉS UN TEMPS NOU I, PER TANT, CALEN NOUS CAMINS; això ja ho deia Willy Brandt (1913-1992), exalcalde de Berlín Occidental.

Barcelona només pot tenir 70.000 habitatges més (La Vanguardia, 31.07.25), i la resta, on? Soc dels que opinen que, avui, Barcelona ja està col·lapsada. Dotem-nos de noves i bones rodalies a les ciutats que poden créixer i apliquem un procediment àgil que permeti construir-hi habitatge de lloguer assequible.

Solució                                                                                                                               

Punt zero i aplicar justificadament un criteri administratiu d’emergència.

No podem ser presoners de l’entramat burocràtic que té avui el procediment, que hem creat entre tots. Les lleis són per complir-les, però també es poden modificar; tenim les competències per fer-ho.

Així ho veig.

Jordi Sánchez Solsona


Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixeu-hi un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.