[Un article de Jordi Sánchez.]
La naturalesa sempre ens sorprèn. Qui ho diria, que fa tot just un any teníem una sequera de dimensió desmesurada! Avui es pot dir que pràcticament tots els pantans són plens.
Aquesta situació ens hauria de portar a una reflexió global, començant per la Vegueria Penedès. Fa temps que insisteixo que tot comença als municipis, junt amb els consells comarcals i la governança de la vegueria; a tots ens hauria d’unir un sol desig: sabent que l’aigua és un bé que no podem desaprofitar, ens toca regenerar-la. Hem de tenir les eines per treballar i ens calen dades actuals sobre el cicle de l’aigua; és a dir, de pluviometria local, consums actuals de tots els usos al municipi, inventari actual dels dipòsits, pous, basses i cisternes de les companyies de gestió del subministrament als usuaris, així com les fuites i l’estat de manteniment de les xarxes municipals junt amb els projectes de noves inversions; compromisos signats i amb quins paràmetres; conques hidrològiques de cada municipi, i previsions municipals d’acord amb els seus planejaments aprovats. També és necessari tractar i evacuar l’aigua i gestionar les depuradores, emissaris submarins, torrents, rius, les dessalinitzadores previstes, etc.
En altres paraules, tot el cicle de l’aigua. Cal saber com estan els aqüífers de tota la Vegueria Penedès i les seves servituds.
En època de bonança s’ha de treballar per a quan torni a girar la natura i ens porti una altra sequera. L’urbanisme dels anys 50-70 (“tot el municipi és urbanitzable”, Llei del sòl de 1956) ha demostrat que la cobdícia és una mala companyia i, més concretament, ens ha deixat un país totalment desordenat i amb alts dèficits i hipoteques de tot tipus. Amb la democràcia vam començar a posar-hi ordre, però el saldo actual és bastant penós: els ajuntaments, desprès de menjar-se el dolç, ara es troben amb el pinyol i sense recursos.
Conclusió
Jo crec en la Catalunya de les vegueries, però cal fer un reset i posar-nos a treballar amb dades reals validades de tots els territoris, que haurien de ser accessibles als grups d’interès.
Deixem de voler acaparar més poder (ampliar l’AMB de 36 a 200 municipis) i anem per feina, començant pel que tenim més a prop: el municipi.
Des d’aquí vull donar les gràcies a tots aquells que han fet quelcom per millorar aquestes infraestructures de l’aigua.
El que dic no té color de partit, però sí que defenso que tinguem seny tots plegats, sobretot perquè som corresponsables de la situació actual.
Ens hi posem?
Així ho veig.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.