[Text d’Helena Bonals]
Blai Bonet, del qual aquest any 2026 se celebra el centenari del naixement, deia, crec recordar que a la coberta de Míster evasió, que “no faig res del que em ve de gust, perquè només vull estar content de mi mateix” (no sé si en són les paraules exactes, però crec que sí, tinc molta memòria per a les cites). Completament al contrari de la majoria de les persones, les que només van a passar-ho bé, les que procrastinen i només cerquen el benestar immediat.
Com els que, a El senyor de les mosques, en una illa deserta on uns nens sobreviuen després d’un naufragi, només es preocupen de trobar menjar per sobreviure, mentre d’altres fan una foguera dalt d’un turó per si els veuen des d’algun vaixell. El que seria la salvació autèntica.
El que t’agrada de fer, el que fas per plaer però després et pot fer sentir culpable, es contraposa amb el que et costa però després et genera goig. El que em deia la meva àvia de petita, i jo no acabava d’entendre-ho, que “feina feta no té destorb”. Ja diuen que sempre és millor voler el que es fa que no pas fer el que es vol. Rentar plats, quan has patit de debò a la vida, és l’activitat més gratificant que pots arribar a fer.
Però, d’altra banda, si no sents plaer quan escrius, difícilment el teu lector en tindrà, de plaer. Anar a contracorrent ajuda, a més, quan es tracta de ser artista. Te’n vas al cel quan has estat a l’infern, diuen. Com un arbre enmig de la gespa, ho són tots els instants de felicitat. Les obligacions deixen pas a la creativitat per contrast. La meva mare diu que, de petita, si li donaven una galeta la guardava per a més endavant.
També diu Sebastià Serrano que les persones creatives són les que solen confondre el treball amb l’oci i l’oci amb el treball. Les que fan alguna cosa més que no guanyar-se el pa amb la suor del front, que són lliures perquè ho fan perquè volen i ja està.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.