[Un article de Jordi Sánchez.]
Des dels anys seixanta del passat segle, el Baix Penedès tingut una forta expansió en el model urbanístic de segona residència mitjançant les urbanitzacions.
Ha estat un model de «municipi extens» amb forts dèficits de tot tipus, i alguns encara han de resoldre la seva gestió/execució per no haver actualitzat els planejaments (POUM). La majoria són municipis fortament desequilibrats econòmicament.
Des de la forta crisi econòmica iniciada el 2007 hi ha un increment d’ocupació de primera residència a les urbanitzacions. Molts d’aquets habitatges avui estan ocupats per fills o néts dels titulars per a resoldre el greu problema de la manca d’habitatge de lloguer social. Catalunya té un alt dèficit d’habitatge social, sobretot de lloguer.
Des de la reforma de la Llei del sòl de 1975 els planejaments derivats (plans parcials) han contemplat la reserva obligatòria de sòl per a l’habitatge protegit (HPO). Tenim molts solars qualificats per a la construcció d’aquets habitatges, però la realitat és que no se n’ha fet una bona política.
En els darrers temps fins i tot s’ha donat la contradicció que el valor de mercat de l’habitatge de renda lliure [€/m2], era més baix que el valor de l’habitatge protegit HPO. Cal revisar tota la política de l’habitatge, ja que Catalunya té les competències per a fer-ho.
On viure?
El teletreball ha vingut per quedar-se i modificarà la relació del treball a les empreses. Es parla que encara que sigui de forma parcial, alguns llocs de treball deixaran de ser presencials. Aquesta nova situació laboral comportarà moltes modificacions, tant de forma contractual treballador-empresa com de residència.
El treballador ha experimentat altres valoracions positives fora de les altes concentracions urbanes com són les condicions de salut, la contaminació, l’estrès, la conciliació familiar, la mobilitat…, en definitiva la qualitat de vida.
El Baix Penedès: una oportunitat
Els bons resultats de la Covid-19 a la comarca, junt amb els valors ambientals, paisatgístics, gastronòmics, ecològics i de bones comunicacions amb les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona fan que la decisió d’escollir la comarca del Baix Penedès per a viure-hi la porti a la transformació cap a la primera residència.
Els habitatges ja hi són, però caldrà accelerar el procés d’un Pla urbanístic comarcal amb participació i transparència per a obtenir un model sostenible i perquè sigui inclòs en el Pla territorial parcial del Penedès (avui en tràmit).
Tot és important, però ha arribat l’hora dels municipis, perquè la Covid-19 és una prova importantíssima per a la humanitat i motivarà molts canvis que es produiran de forma accelerada. Caldrà, ara més que mai, posar en valor que davant del món global és necessari més món local amb una governança amb menys partidismes i més cooperació.
Així ho veig.