[Un article de Glòria Fluvià.]
El pessebre forma part de les tradicions populars nadalenques. Per fer-lo normalment s’utilitzen elements naturals com el suro i la molsa —tot i que avui en dia es troben altres materials que substitueixen aquesta planta— i figures de fang o plàstic. I d’on ve aquesta tradició?
Doncs bé, segons una llegenda, l’any 1223 a Greccio (Itàlia), en plena nit de Nadal, sant Francesc d’Assís hi va representar el primer pessebre amb una menjadora plena de palla on dormia un nen i amb un bou i una mula vius, i convocà els pastors i gent el poble a participar-hi portant els seus ramats, les mules i els bous. Fou així com es va representar el naixement de Jesús.
A partir d’aquell moment, frares i monjos van fer tradicional a totes les esglésies franciscanes el costum de representar l’escena divina, recreant pessebres vivents i pessebres escultòrics, estenent i difonent així la visualització del naixement de Jesús, antecedent proper dels pessebres, que posteriorment es van escampar per les diverses cases i llars de pagesos i camperols de molts indrets i localitats d’arreu del món.
El 1986, a petició de les associacions pessebristes de tot el món, el papa Joan Pau II va proclamar sant Francesc d’Assís patró universal del pessebrisme.
A Catalunya, la tradició pessebrista es remunta al segle XVIII provinent d’Itàlia. En aquella època era la millor manera de transmetre als nens la història del naixement de Jesús.
Hi ha una sèrie de personatges que són imprescindibles a tots els pessebres: sant Josep, la Mare de Déu, el nen Jesús, l’àngel que anuncia, el bou i la mula, tots ells col·locats dins una cova.
L’anunciació dels pastors, que es representa amb un grup de figures de pastorets davant d’una foguera i amb un àngel anunciador que els dona la nova del naixement, s’acompanya d’ovelles o cabres.
Els tres Reis d’Orient prenen protagonisme amb el seu viatge fins al pessebre, guiats per un estel sobre dels seus camells, i cada dia s’hi van acostant fins a arribar-hi el dia 6 de gener, quan ofrenen l’or, l’encens i la mirra.
Davant de la cova s’hi posen els pastors, que venen de diferents contrades per adorar Jesús.
Una figura simpàtica del pessebre català és el caganer; sol estar amagat en un racó, va vestit amb faixa, samarra i barretina i simbolitza la vida.
I, per acabar, hi ha altres figures que s’acostumen a posar repartides pel pessebre, com la dona que renta la roba al riu, el pescador, el forner, la filadora, el caçador, el terrissaire, el ferrer… i gallines, vaques, més ovelles…
La figura de pessebre més antiga que es conserva actualment a Catalunya és una ovella de cera.
El 1920 es va posar de moda fer pessebres ambientats en Terra Santa, amb paisatges amb sorra, formes orientals i els Reis que van damunt de camells.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.