Aquesta és una història més del desgavell que aquest monstre autònom de l’administració pública –tant la nostrada com l’espanyola- provoca dia sí i dia també. Un monstre ineficaç, rònec, lent, contradictori, aïllat, que fagocita qualsevol mena d’iniciativa i esclafa la bona voluntat de les persones, de la mateixa manera que Saturn devora els seus fills en aquell memorable quadre d’en Goya.
Inici de la història
El mes de maig d’enguany, la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, adjudicà un contracte menor a l’Associació L’Aube (un aube és un àlber, segons el parlar de la Ribera d’Ebre). L’objecte d’aquest contracte ha estat l’Assistència tècnica per al seguiment anual de la ictiofauna i l’anàlisi comparativa interanual de les poblacions piscícoles en un tram del riu Siurana inclòs en la Xarxa Natura 2000, als termes municipals del Molar i Masroig.
A continuació, un breu resum dels treballs realitzats per L’Aube:
- Des de finals de maig fins a l’agost del 2022 s’han dut a terme 12 mostreigs d’ictiofauna en 25 punts/basses d’un tram de 3,6 Km del riu Siurana a la comarca del Priorat.
- S’han comptabilitzat un total de 4.936 exemplars i un total de 12 espècies. El 92,9% del total (4.588 exemplars) són de 6 espècies autòctones: madrilla, bagra, barb cua-roig, barb de l’Ebre, gobi ibèric i anguila. L’espècie autòctona dominant ha estat la madrilla, amb un total de 1.937 exemplars, seguit de la bagra amb 1.308 exemplars. Pel que fa a exòtiques, han representat un 7,1% del total, amb 348 exemplars de les següents espècies: pseudoràsbora, carpí, albornell, carpa, rutil i perca. L’espècie exòtica dominant en aquest tram ha estat la pseudoràsbora, amb un total de 244 exemplars.
- D’altra banda s’ha fet un seguiment de l’evolució del nivell de les basses i s’ha acordat i posat en pràctica una solució d’aportació d’aigua en un tram (*). Això ha permès la supervivència de milers d’exemplars de peixos autòctons de cinc basses in-situ sense haver d’extreure’ls.
- Hi ha una clara disminució d’exemplars d’espècies exòtiques, especialment de carpí i perca que es pot relacionar amb el desgast sobre aquestes espècies fet en el mostreig de l’any 2021. L’augment en el nombre de captures de cranc americà pot relacionar-se amb l’horari dels mostreigs que enguany han estat en sessions matinals que es duen a terme des de trenc d’alba fins com a màxim les 11-12h. Cal destacar, però, la presència cada cop més estesa d’exemplars de pseudoràsbora, que es troba en clara expansió a la zona.
- La disminució en el nombre de captures d’espècies exòtiques pot venir motivada per diferent motius: una disminució poblacional deguda a les extraccions d’exemplars fetes durant l’any passat, una mortalitat elevada l’any 2021 per l’assecatge de les basses, o que durant el període de mostreig s’hagin fet extraccions de les que no se’n té constància.
- Pel que fa a l’anguila destaquen el nombre elevat de captures d’enguany, però no sols aquest fet, sinó la seva localització al llarg de tot el tram prospectat i amb exemplars de totes les mides, però sobretot angulons, indicaria que la continuïtat del Siurana fins a l’Ebre durant mesos clau per a espècies migradores, en va afavorir la seva arribada.
- Davant la crisi climàtica i l’agreujament d’episodis de sequera com el d’enguany, i la manca de solucions de moment sobre un cabal ecològic al Siurana, es proposa fer un pla estratègic per actuar amb previsió: identificar aquelles basses refugi estratègiques per a la biodiversitat no sols del tram d’estudi, sinó de tot el tram del Siurana, per garantir solucions in-situ i evitar la detracció de fauna autòctona.
(*) Gràcies a un acord entre la Comunitat de Regants de la Sèquia de Llinars, l’Ajuntament de Masroig i l’Associació L’Aube es van fer alliberaments puntuals d’aigua de reg cap a les basses i, a partir del 15 d’agost, l’alliberament d’aigua cap a les basses fou en continu. Us recomano que veieu aquest vídeo del Telenotícies Comarques del 17 d’agost, molt didàctic i explicatiu.
El per què de les campanyes
Mereix reproduir aquí la motivació d’aquestes campanyes de seguiment de la població piscícola del riu Siurana, un riu sotmès a escarni per desig del Dictador i per la passivitat general de l’administració de la Generalitat que, a hores d’ara, ha estat incapaç de revisar una concessió atorgada a perpetuïtat:
«Tal i com hem explicat en l’apartat anterior, des de l’experiència del coneixement del territori, de mostreigs anteriors i de la situació climàtica d’enguany, el plantejament que hem fet des de l’Associació l’Aube ha estat mirar de trobar solucions al problema real d’aquest tram: la manca de cabals i/o aportacions d’aigua puntuals. Es tracta de no donar per fet que s’hagin d’extreure sempre els peixos i traslladar-los fora del Siurana, d’on ja no es retornaran, i d’apostar per solucions in-situ. Es tracta de conscienciar i actuar sobre la causa del problema (la manca de cabals) i no sobre les conseqüències (la mortalitat de peixos). En l’esforç d’extreure els peixos per evitar mortalitats, sovint no es considera l’impacte que representa que no quedi cap reservori en determinats trams i que, per tant, successives extraccions d’exemplars condueixin a un col·lapse de les poblacions per incapacitat de recuperació i recolonització dels trams fluvials un cop recuperen la connectivitat amb les pluges. Per aquest motiu durant aquest estiu, a banda dels mostreigs de les basses, hem activat un protocol de seguiment gairebé diari d’aquelles basses que considerem essencials per a la supervivència de la ictiofauna autòctona. Hem identificat un seguit de Basses Refugi Estratègiques per a la Biodiversitat en les que s’haurien de garantir uns nivells d’aigua suficients per evitar l’assecatge total. Entre aquestes basses, en funció de la seva superfície i fondària, i per tant del grau d’alerta per sequera podem traslladar exemplars.» [Les frases destacades en negreta i subratllades són vitals per a comprendre la història del desgavell.]
Saturn entra en escena
En data 29 de setembre, és a dir, quan ja havia acabat la campanya de L’Aube, Canal Reus TV publica una notícia amb aquest titular: «Traslladen a Riba-roja d’Ebre 1.135 peixos rescatats del Siurana».
Amb el subtítol «Del riu Siurana a Riba-roja d’Ebre: la llacuna ubicada en aquesta població es converteix en un reservori per a 1.135 peixos autòctons amenaçats», s’hi explica que, des del 2019, el Grup de Natura Freixe i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre han establert una col·laboració per tal de dur a terme actuacions de millora dels hàbitats i espècies de l’espai del meandre de Riba-roja d’Ebre, un paratge natural de gran interès inclòs en el catàleg de Zones Humides de Catalunya. Permeteu-me assenyalar-vos aquest paràgraf: «Coneixedors de l’actual situació hidrològica del riu Siurana, agreujada pel canvi climàtic, i la necessitat d’aportar solucions per mantenir el patrimoni genètic (gene pool) de les seves poblacions de peixos autòctons, el Grup de Natura Freixe ha proposat utilitzar la llacuna de Riba-roja d’Ebre com a hàbitat de trasllat temporal pels exemplars rescatats dels tolls aïllats del tram baix del Siurana (…) Ahir al matí, doncs, amb l’aprovació del Servei de Pesca Continental del Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural, es va procedir a dur a terme un rescat de 1.135 peixos gràcies a la col·laboració entre l’equip del Grup de Natura Freixe i Forestal Catalana. Entre les espècies rescatades destaquen la bagra (Squalius laietanus), el barb de l’Ebre (Luciobarbu sgraellsii) i la madrilla (Parachondrostoma miegii), de la qual se’n van rescatar 938 exemplars».
Resulta que la situació hidrològica del Siurana està agreujada pel canvi climàtic, no pas per la inacció de l’administració que és incapaç d’establir un règim variable de cabals ambientals a la conca del Siurana en un tram catalogat com a Xarxa Natura 2000. Ara tot és culpa del canvi climàtic, fins i tot la passivitat pública i el rescat d’uns peixos que ja havien estat rescatats …
Fixeu-vos que el segrest de població piscícola autòctona del Siurana es fa amb l’autorització del Servei de Pesca Continental adscrit a la Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental que, vés per on, pertany al mateix Departament Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que ha pagat a l’Associació L’Aube perquè faci el seguiment d’aquesta població piscícola i n’asseguri la supervivència en les basses refugi. I sí, dic segrest en negreta i majúscules, perquè d’això es tracta: els 1.135 peixos «rescatats« suposen el 25% dels peixos autòctons comptabilitzats en els mostreigs d’estiu per part de l’Aube (4.588). En el cas de la madrilla, el segrest és de més del 48% (938 exemplars dels 1.937). Però, ai las!, no s’acaba aquí el despropòsit: el segrest no només és autoritzat pel mateix Departament del Govern de la Generalitat, sinó que a més a més és executat amb la col·laboració de l’empresa pública Forestal Catalana.
Saturn devora el fill amb l’ajut dels fons Next Generation
Sí, heu llegit bé: el segrest perpetrat pel Grup de Natura Freixe en col·laboració amb Forestal Catalana i autoritzat pel Servei de Pesca Continental (un segrest que, segons hem pogut saber, s’ha realitzat sense el coneixement ni de l’Associació L’Aube ni dels Ajuntaments del Masroig i del Molar) s’emmarca, segons la notícia, en el projecte Fluviatilis, una proposta generada per una agrupació de cinc entitats conservacionistes que s’han unit per posar en marxa iniciatives transformadores que impulsen la bio-economia als seus respectius àmbits d’actuació com una oportunitat per mostrar que la conservació dels recursos naturals pot anar de la mà d’activitats que generin desenvolupament econòmic i social.
Si n’és de bonic i políticament correcte aquest projecte, més quan resulta que rep el suport d’una convocatòria d’ajuts impulsada per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) per a grans projectes transformadors d’índole cientificotècnica enfocats a la promoció de la bio-economia i la contribució a la transició ecològica, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea – Next Generation EU. Segons la informació de la pàgina web de la Fundación Biodiversidad, l’ajut al total del projecte Fluviatilis ha estat de 997.290 €, dels quals 187.967 € corresponen al Grup de Natura Freixe.
Què hi diuen, els experts?
Dues de les persones que més en saben sobre l’ecologia dels ecosistemes aquàtics i la temporalitat dels rius mediterranis són el doctor Narcís Prat, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i la investigadora Núria Cid, professora adjunta de la mateixa universitat. Tant en Narcís Prat com na Núria Cid són integrants del grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab). Reproduïm, tot seguit, les piulades fetes a Twitter per en Narcís Prat i Núria Cid en assabentar-se del segrest fet al Siurana:
Segons noves informacions els peixos són en una bassa lateral de l’Ebre on es moriran o serán menjats per ocells i altres. Això és delicte ecològic!!!. Qui ho hagi fet no l’haurien de deixar treballar mai més en aquest tema. Qui hi posarà remei? https://t.co/jXqh1tbVLk
— Narcis Prat Fornells (@nprat50) October 6, 2022
No té cap sentit. De fet, no entenc per què s’ha fet esta acció quan al Siurana mateix ja hi han refugis (altres basses amb aigua) on s’hi podrien posar els peixos. A part, no s’han contemplat les conseqüències ecològiques de tot això. menys rescatar i més cabals ecològics.
— Núria Cid Puey (@ncidpuey) October 11, 2022
Que dues persones tan expertes en la matèria es manifestin amb aquesta contundència és un clar indicador que el que ha succeït mereix alguna explicació pública per part dels seus responsables. La indecència de tota aquesta història s’explica perquè no només la mà esquerra no sap què fa la mà dreta, sinó perquè és evident que l’administració té un forat a la butxaca: una part, molt intel·ligentment, encarrega una campanya de mostreig d’ictiofauna per no donar per fet que s’hagin d’extreure sempre els peixos i traslladar-los fora del Siurana, d’on ja no es retornaran, i d’apostar per solucions in situ. D’aquesta manera es consciencia i actua sobre la causa del problema (la manca de cabals al riu Siurana) i no sobre les conseqüències (la mortalitat de peixos). Una altra part de l’administració, ignorant per desconeixement —en el millor dels casos— o per voluntat —en el pitjor—, autoritza i paga amb diners del Fons Next Generation per fer justament el contrari: treure els peixos del Siurana.
I afegeixo: mentre l’actuació de l’Associació l’Aube és una actuació quirúrgica, feta en col·laboració amb els Ajuntaments del Masroig i del Molar i la necessària complicitat dels pagesos pertanyents a la comunitat de regants de la Sèquia de Llinars, i que ha demostrat els seus impactes positius (reducció de les espècies al·lòctones respecte la campanya del 2021, millora de la connectivitat de l’anguila, assegurar la supervivència de les espècies autòctones en el pitjor estiu des de fa molts decennis), el segrest no només no té cap mena de justificació ecològica (fins al punt que pot suposar el col·lapse de la ictiofauna del Siurana) sinó que, a més a més, deixa les mans lliures a aquells que han condemnat el riu Siurana a romandre sense un règim variable de cabals ambientals. Si s’emporten els peixos del Siurana a l’Ebre, per què cal que el riu Siurana porti aigua?
Simplement, demencial.