[Projecte de Toni Casassas.]
Entre cor i branca, cants del pou, és un projecte sonor i fílmic que abasta un seguit de cançons d’arrel dels països catalans dutes al plany o al lament, amb una alta intenció vibracional. Quan ara mateix, que ens trobem en un moment de pèrdua d’identitat a causa d’un greu rebrot d’agressió constant i programat per part de l’estat espanyol, tristament assumit i acceptat per una classe política catalana, enfrontada, submisa que s’aferra patèticament a un vaixell que s’enfonsa, retornar als principis és una bona opció per reflexionar i recomençar de nou.
Lo Boièr (el Bover)
Cançó tradicional occitana que sovint s’identifica com a himne dels càtars i dels independentistes occitans.
Lo Boièr és un cant acompassat de ritme lent i alternat. En el seu tercer vers ostenta una curiosa successió de vocals de sonoritat màntrica a manera de tornada, com una piràmide fònica adreçada al cel. La cançó explica la història d’un bover que troba a la seva dona malalta i tracta de reconfortar-la amb la promesa de menjar, al que la dona respon amb una serena condició d’enterrament per a la seva pròxima mort.[2]
La iconografia de la cançó es nodreix clarament de l’imaginari càtar. L’esposa del cant rep el nom de Joana, versió femenina del nom que els càtars donaven als seus fidels abans de renéixer a la vida espiritual, i és descrita com «desconsolada», al·ludint a no haver rebut encara el sagrament càtar del consolament. A més, les viandes formulades pel bover són una rave, una col ( «caulet») i una alosa magra, evidents al·lusions a les famílies nobles de Rabastens, Caulet i Magrin, protectores del catarisme. Finalment, Joana sol·licita ser enterrada amb el cap sota la font, en referència a l’aigua del consolament, i esmenta un ramat de cabres, fent ressò d’una tradició que connecta el signe de Capricorn amb el retorn de l’esperit.[2]
Català |
Occità |
| Quan el bover torna de llaurar | Quand lo boièr ven de laurar (bis) |
| Planta l’agullada | Planta son agulhada |
| A, e, i, o, u ! | A, e, i, ò, u ! |
| Planta l’agullada | Planta son agulhada. |
| Troba sa dona al peu del foc | Tròba (Trapa) sa femna al pè del fuòc (bis) |
| Tota desconsolada (Trista i desconsolada) | Tota desconsolada (Trista e desconsolada). |
| Si es malalta, digues-m’ho (digues sí) | Se n’es malauta diga-o (Se siàs malauta digas òc) (bis) |
| Et faré un potatge. | Te farai un potatge (una alhada). |
| Amb un rave, amb una col | Amb una raba, amb un caulet (bis) |
| Una alosa magra. | Una lauseta magra. |
| Quan sigui morta, enterreu-me | Quand serai mòrta enterratz-me (bis) |
| Al fons de la cova | Al pus fons de la cauna (Al pus prigond de la cava) |
| Els peus girats cap a la paret | Los pès virats (Met-me los pès) a la paret (bis) |
| El cap sota l’aixeta | La tèsta a la rajada (Lo cap jos la canela) |
| Els romeus (Els pelegrins) que passaran | E los romius (Los pelegrins) que passaràn (bis) |
| Prendran (Agafaran) aigua beneïda. | Prendràn d’aiga senhada. |
| I diran: «Qui va morir aquí?» | E diràn: «Qual es mòrt aicí?» (bis) |
| Açò és la pobra Joana. | Aquò es la paura Joana. |
| Que és al paradís (bis) | Se n’es anada al paradís (bis) |
| Al cel amb les seves cabres. | Al cèl amb (ambe) sas cabras. |