[Notes i fotografies de Xavier Borràs.]
L’exposició Un mar de plàstic, del fotoperiodista olotí Martí Albesa, es pot (i s’ha de) visitar a la Sala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa fins al 15 d’agost d’enguany. És, si em permeteu l’exabrupte, com un cop de puny a la consciència europea, ja que aquest mar de plàstic que cobreix 30.000 hectàrees de cultius hortofrutícoles en terres d’Almeria, també amaga les terribles condicions, no de vida, sinó gairebé de mort dels immigrants que hi han anat a raure, tractats com a escòria i sense cap mena de dret que puguin fer prevaldre per sortir d’aquest malson.
Escriu Albesa: «A sota del plàstic s’amaguen un munt de vulneracions, maltractament i vergonya. A sota del plàstic hi viuen i hi treballen persones. A sota del plàstic hi moren i hi neixen persones, condemnades, en molts casos, a no poder-ne sortir. L’esclavatge del segle XXI té forma d’assentaments i camps on s’exploten persones que recullen la fruita i la verdura que arriba a la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, i que sostenen un dels principals pilars econòmics de la riba del Mediterrani»
La mostra fotogràfica compta amb imatges de desembarcaments de persones rescatades a les costes d’Almeria i l’estret de Gibraltar, rems de víctimes desaparegudes i el retrat dels barris i assentaments on es malviu entre construccions de plàstic.
El dia de la inauguració de l’exposició, en Martí va ser molt explícit: «Si aneu als supermercats o als mercats a comprar fruites i verdures, mireu d’on vénen i rebutgeu d’adquirir-ne d’aquest mar de plàstic». A les horribles condicions de treball i de vida que pateixen els qui hi treballen a dos euros l’hora, sumeu-hi uns conreus extensius maltractats amb agrotòxics.
A banda, sóc dels que penso que els fluxos migratoris a Europa, per molt que es vulguin disfressar de bonisme no son res més que l’antic tràfic d’esclaus dels negrers, ara modernitzat fins i tot pels falsos discursos de l’esquerra. Alguns migrants arriben amb avió, d’altres amb fràgils barcasses pagades a preu d’or a les màfies territorials. És vergonyosa i vergonyant l’espoliació de la joventut dels països del sud perquè suposadament salvin el capitalisme europeu i el poder dels seus estats. És bastant indecent justificar que necessitem mà d’obra immigrant «perquè aquí no neixen nens». El sistema està podrit i ha podrit les ments d’una gran majoria.
La matèria primera més important són els éssers humans. La seva extracció i explotació és un dels negocis més rodons que s’ha produït a Europa en l’últim mil·lenni. Pensem-hi mentre observem la bona feina de denúncia de Martí Albesa.
Martí Albesa i Castañer (Olot, 1988) és fotògraf i videògraf des de 2010 i sempre ha estat a prop del reporterisme i molt vinculat a la ciutat d’Olot i a la comarca. Ha publicat en mitjans com Nació Digital, el Diari Ara, El País, La Vanguardia i La Directa i La Gaceta de México, entre d’altres. El 2019 va guanyar el Premi Joves Fotògraf(e)s de la Diputació de Girona amb el projecte «La frontera sud a l’ombra del nord».
El 2019 va fundar l’Agència Talaia juntament amb la periodista Sara Montesinos, amb la qual han realitzat documentals de temàtica migratòria cobrint diverses rutes d’entrada a Europa, sobretot en la frontera sud espanyola, al Marroc, Ceuta i Melilla, Canàries i el litoral andalús.