[Un article de Clàudia Masó.]
La dieta paleolítica, també famosa com a dieta de l’home de les cavernes, dieta de l’edat de pedra o dieta dels caçadors recol·lectors, es basa en l’alimentació i l’estil de vida del període paleolític.
Aquesta dieta comporta dormir més, canviar la manera de fer exercici i alimentar-se com feien els nostres ancestres, és a dir, a partir de la caça i la recol·lecció i sense aliments processats. Aquest estil de vida paleolític també consisteix a criar els fills amb més contacte físic, amb jocs d’aprenentatge a l’aire lliure i evitar el contacte amb la llum d’espectre blau abans d’anar a dormir.
Aquesta dieta, actualment de moda, va començar als Estat Units d’Amèrica amb un gran grup d’aliments d’origen animal, fruites i verdures, tot excloent els làctics, els cereals i els llegums.
Per a un nombrós grup de persones, sobretot als Estats Units i a Europa, aquesta dieta s’ha convertit en un estil de vida ja que asseguren que han observat moltes millores en la qualitat de vida. Aquest estil de vida paleolític ha triomfat tant que fins i tot s’han creat blogs, webs, fòrums i publicacions dedicades únicament a aquesta manera de viure.
La nutricionista Mireia Porta, especialista en alimentació per a esportistes, ha alertat que la dieta paleolítica es una dieta més elevada en proteïnes i mes baixa en carbohidrats del que seria una dieta equilibrada, però destaca també els beneficis de menjar aliments frescos i sense processar. Per altra banda, l’OMS o l’American Heart Association diuen que és necessari que la població no associï una dieta on abunda la carn amb una dieta saludable.
Com he esmentat anteriorment, a Europa, especialment a Espanya, aquest estil de vida té un gran nombre de seguidors fins al punt que s’han creat comunitats d’adeptes articulades en major part a través de blogs i Facebook. En aquests espais la gent explica les seves experiències, informació, coneixements i molt més. Yerai Alonso, director d’un dels webs amb més seguidors, afirma que la seva vida va canviar rotundament amb aquesta dieta i assegura que es tracta d’utilitzar el sentit comú. «Prendre el sol, dormir de nit, caminar i socialitzar-se cara a cara són punts claus per a la salut.»
A partir d’aquesta alimentació basada en fruites, verdures, carn, peix, marisc, ous i fruits secs, han sorgit noves maneres de fer exercici físic com el crossfit o la cal·listència. Es treballa l’equilibri i els moviments funcionals, que ajuden a millorar l’agilitat, la resistència, la coordinació i la flexibilitat. També, hi ha un cert grup de practicants d’aquest estil de vida que defensen una manera més moderada de fer exercici físic i durant més temps, sense forçar l’organisme, com per exemple fer llargues caminades, com feien els paleolítics per a buscar menjar o hàbitat.
Eudald Carbonell, paleoantropòleg, diu que aquest nou estil de vida és absurd i anacrònic, és a dir, que no es correspon amb l’època en la qual vivim. Ell ha dedicat molts anys a estudiar formes de vida prehistòriques a partir de troballes descobertes recentment, com és el cas d’Atapuerca (Burgos). Per a Carbonell és absurd voler imitar la manera de viure del paleolític perquè assegura que en els últims 20.000 anys ha canviat tot i perquè nosaltres, actualment, tenim coneixements que ells no tenien. Carbonell explica que encara que no hi hagués llum blava artificial, amb la invenció del foc van començar a canviar moltes coses: «Es reunien amb la llum del foc.» Amb el foc es van modificar els horaris, assegura. També, explica que no vivien d’una forma tranquil·la com alguns creuen, sinó que vivien adaptats i, en moltes ocasions, es trobaven en un territori amb depredadors pertot arreu.
Respecte a l’exercici físic, Eudald Carbonell adverteix que canvia molt depenent de l’espècie d’homínid prehistòric que s’agafi com a referent, ja que no totes les espècies eren igual de resistents. Destaca, igualment, que en la prehistòria vivien molts menys anys que nosaltres perquè vivien en condicions molt diferents.
Molts seguidors d’aquest estil de vida menyspreen l’agricultura perquè és el principi de la indústria alimentària i dels productes processats i Eudald Carbonell no hi està d’acord perquè diu que, sense l’agricultura, seríem quatre gats al planeta. Per a ell, el que és realment interessant és viure més a l’aire lliure, però adaptant-ho tot a l’actualitat.
Eudald Carbonell i la periodista Cinta S. Bellmunt van publicar moltes receptes en un llibre que fa que els lectors entenguin més bé l’alimentació dels primers humans a partir de troballes en diferents jaciments arqueològics [Pàleo receptes, Cossetània, 2016]. L’elaboració d’aquest llibre de receptes va ser fet, també, a partir del coneixement històric del consum de vegetals i d’animals basat en les espècies que vivien al sud d’Europa en aquella època. La descripció d’aquestes receptes inclou dos apartats; el primer explica com cuinar-los en una cuina moderna i el segon com cuinar el plat en la naturalesa. Carbonell destaca que generalment son plats molt simples de cuinar i que, en el llibre, deixa a part alguns costums que comportarien un xoc cultural com els casos de canibalisme.
Un dels centres on es practica aquest tipus d’alimentació es a la seu de Paleotraining Delta, situada a Amposta. Segons els entrenadors d’aquesta seu, la paleodieta es més un estil de consum que una dieta estricta.
La doctora i endocrinòloga Maite Prieto adverteix que s’ha de vigilar l’elevat consum de proteïna animal que té aquesta dieta ja que si se’n fa un excés podria comportar problemes cardiovasculars i obesitat. També, diu que no es saludable deixar de consumir llegums i cereals. Tot i així, reconeix que el consum d’hortalisses i de productes de proximitat és aconsellable.
Personalment, penso que la dieta paleolítica és una dieta que té molts beneficis per a la salut, però no tants com perquè sigui una dieta permanent. En la meva opinió, és una dieta per a aquelles persones que vulguin perdre pes ràpidament, però no crec que sigui una bona opció alimentar-se només d’hortalisses, fruita, fruits secs, peix, ous i mel. Crec que hi ha aliments igual d’essencials com per exemple els llegums o els cereals.
La paleodieta és una dieta amb excés de proteïnes i aquestes no són saludables. Hi han experts que diuen que la quantitat de fruites i verdures que es consumeixen en aquesta dieta ho equilibren, però això no la fa 100% saludable. Les proteïnes son perjudicials per al cor, els ronyons, el fetge i els ossos.
Una bona dieta hauria de ser una dieta equilibrada on es consumeix de tot, és a dir, fruites i verdures, carn i peix, ous i làctics, llegums, fruits secs i cereals. Sempre intentant suprimir els aliments processats igual que en la paleodieta.
També, penso que imitar la dieta dels paleolítics és pràcticament impossible ja que ells consumien diferents animals que nosaltres, com per exemple el mamut, el bisó i l’ur. Segurament alguns d’aquests animals s’alimentaven d’unes herbes diferents de les que hi ha a l’actualitat, a causa del clima; per tant, amb diferents nutrients. Així que seria impossible seguir una dieta exacta, però si aproximada.
Un aspecte positiu d’aquesta dieta es l’absència del gluten, al qual molta gent és intolerant; per tant, els cereals òptims per a una dieta equilibrada serien l’arròs, el mill o la quinoa.
Respecte als làctics, penso que són necessaris, però en poca quantitat, així que l’absència d’aquests ens la dieta paleolítica no la trobo malament.
Deixant de banda la dieta, si que estic a favor de l’estil de vida paleolític; dormir de 8 a 10 hores i durant la nit, fer esport sense esforços físics, és a dir, exercicis més funcionals, no estar en contacte amb la llum d’espectre blau abans d’anar a dormir i, sobretot, m’agrada molt la idea de criar els fills amb jocs d’aprenentatge lliure i en plena naturalesa. Penso que estar envoltat de naturalesa i no d’edificis i cotxes és molt beneficiós, tant físicament (menys contaminació) com mentalment.
Finalment, m’agradaria dir que, pel fet de ser vegetariana, és possible que m’hagi influït que no estigués del tot d’acord amb aquesta dieta paleolítica.