[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
Entaforada dins les extenses boscúries del rampeu de la serra del Catllaràs, la bonica ermita de Sant Sadurní de Rotgers reposa solitària com si el temps s’hagués aturat fa molts segles. Les seves notables dimensions responen al fet que va ser edificada en un indret cedit l’any 888 al monestir de Ripoll on s’havia bastit el Palau Rodegari. Documentada l’any 938 com a sufragània de Borredà i consagrada l’any 1167, va ser parròquia independent fins al s. XIV.
Es tracta d’un edifici restaurat i ben conservat, enmig de la seva sagrera, que consta d’una nau rectangular coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular amb teulada de quart d’esfera, amb l’exterior decorat a l’estil llombard. Com a peça singular, destaca el campanar central de dos pisos que s’assenta sobre l’estructura de la coberta i és construït amb pedra tosca per tal de fer-lo més lleuger. La porta és l’original adovellada amb arc de mig punt. A l’interior es conserva una reproducció del bellíssim frontal d’altar del s. XIII amb motius referents a sant Sadurní. L’original es conserva al Museu Episcopal de Vic.
Al marge dels camins rurals en més o menys bon estat que porten a l’indret per Canemars o el Castell de l’Areny, l’opció més recomanable per arribar-hi és seguint la pista que surt del km 3 de la carretera BV-4656 que puja a Sant Jaume de Frontanyà des de Borredà, que passa pel collet de la Cirera. En total són 4,5 km.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.