[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
És l’església del llogaret de Mosoll al terme municipal de Das. Forma part del grup dels vuit o deu edificis romànics de la Cerdanya representatius de la implantació de les formes llombardes, pel que fa a la seva concepció tipològica. Es troba documentada el s. X, tot i que sembla haver existit alguna edificació anterior, tal com ho demostren la trentena de sitges trobades al subsòl en una excavació feta l’any 1975. L’església actual consta d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó apuntada i capçada per un absis semicircular. El campanar és d’espadanya, amb dues obertures, i ocupa tot el frontispici. Al MNAC es conserven les notables pintures sobre fusta de l’altar, del s. XIV.
L’any 1198, aquesta església, igual que altres de la Cerdanya, va ser saquejada i cremada pels càtars que fugien de la persecució de les tropes franceses. El catarisme pretenia recuperar el cristianisme en els seu origen. Tips de veure cardenals panxuts i bisbes amb ullada d’esparver, ben diferents dels personatges de què parla l’Evangeli, van crear una doctrina pròpia fonamentada en l’espiritualitat i la caritat. Segons ells, les hòsties fetes amb farina de blat eren més insípides que el seu pa, el tougnol, que contenia una substància que els apropava més fàcilment als dominis de Déu. Eren anomenats “els bons homes”, “les bones dones” o “els bons cristians” i, tot i gaudir del suport de cavallers, pagesos i mercaders, van ser declarats heretges per la Santa Seu. El rei francès no va dubtar a donar suport a la croada de persecució dels càtars, perquè, en realitat, era el pretext que li permetia iniciar una important maniobra política i econòmica que canviaria la constitució d’Europa. En aquell moment, el nostre rei Pere el Catòlic pensava engrandir Catalunya creant un regne pirinenc, que abastava les conques de l’Ebre i de la Garona. El matrimoni del seu fill amb la germana del compte Ramon VI de Tolosa, que havia jurat vassallatge a Pere el Catòlic i dominava les vastes terres del Llenguadoc, va alertar el rei de França, Felip August, que va posar el seu exèrcit al servei de la croada contra els càtars. En la desfeta ocorreguda a la batalla de Muret, Pere el Catòlic va morir i Ramon VI, després d’exiliar-se a la Cort anglesa, ja no tornà a recuperar els seus dominis. L’Occitània va ser engolida pels francs i mai més ha aixecat el cap. Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el Catòlic, va fer cap al llevant de la península Ibèrica i a la Mediterrània.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.