[LLIBRES] «Radio trinchera, escarrutxes i capsigrany», ressenya d’Eusebi Puigdemunt

[Text d’Eusebi Puigdemunt.]

El llibre objecte d’aquesta ressenya, publicat per edicions de Cal Siller el febrer del corrent és, tal i com diu el seu subtítol, un recull d’articles d’opinió, curiositats lingüístiques i

El llibre objecte d’aquesta ressenya, publicat per edicions de Cal Siller el febrer del corrent és, tal i com diu el seu subtítol, un recull d’articles d’opinió, curiositats lingüístiques i poemes que signen respectivament en Nan Orriols, l’Esther Pujades i en Gabriel Salvans; es tracta, doncs, d’una obra escrita a sis mans i amb uns registres completament diferents: el periodístic, l’acadèmic i el poètic. Els noms triats de Radio Trinchera, Escarrutxes i Capsigrany, ve de sengles entrades dels tres escrits consignats.

A l’apartat Radio Trinchera el seu autor ens treu a col·lació un tot un seguit d’articles d’opinió, de format breu, extrets de les seves col·laboracions en el diari de Manlleu sota el títol de Serpents, una norantena, i una vintena més del 9Nou sota l’epígraf 50 hores. De fet, Radio Trinchera és un sentit i volgut homenatge a una emissora de Guantánamo del mateix nom que es caracteritza per emetre una música excel·lent i lletres i ritmes impossibles d’escoltar aquí (sic). El trobem a la pagina 54.

Pel que fa a Escarrutxes, és l’entrada d’una de les curiositats lingüístiques que signa l’Esther Pujades que es pot llegir a la pàgina 225 i que fa referència a les carrutxes dels temps avials que utilitzaven els infants per adquirir mobilitat i aprendre a caminar; avui dia estan en desús perquè veus altament autoritzades diuen que poden arribar a provocar malformacions en les cametes dels nins i nines. Una altra denominació d’aquest entranyable aparell, és la de «caminadors»… i sisplau, res de tacataques!!

Respecte a Poemes del poeta, i aede ensems, Gabriel Salvans, els versos que li donen el títol de la coberta venen encapçalats per mot Capsigrany, que trobem ja a les acaballes del llibre i més concretament a la plana 311. Totes, o gairebé totes, les poesies tenen un inconfusible tarannà autobiogràfic, a voltes d’un lirisme corprenedor, d’altres d’un tret de malenconia amarada d’una certa tristor i, també, altres estrofes i versos curulls d’ironia i dels bons moments viscuts.

En conjunt i a parer meu, un llibre de molt bon llegir en què hi podem trobar (i gaudir) des de la ironia, quan no el sarcasme, dels articles d’en Nan Orriols, sempre punyents i amatents a la realitat del dia a dia més actual, la saviesa filològica de l’Esther Pujades que converteixen les seves «curiositats lingüístiques» en una veritable eina de consulta i de treball per a tothom qui vulgui saber i dominar una mica més la nostra parla i, last but not least, com diuen els anglesos, el poemari d’en Gabriel Salvans, 69 poemes en què tants moments i vivències del seu autor traspuen a cada estrofa, a cada vers fent-nos-en partícips.

I ja per acabar: com a bon ninotaire, cada apartat del llibre (a més a més de la portada, d’allò més explícita!), du el seu propi dibuix al·legòric: una colla de conills (una plaga, potser?) l’obren i el tanquen; als Serpents una bèstia imaginada barreja d’estruç i de peix, un dimoni dempeus brandant la seva forca a Cinquanta Hores; un home amb un ocell reposant al braç a les Curiositats lingüístiques i un personatge somrient aixecant amb una mà la lluna i amb l’altra el sol a Poemes.

Eusebi Puigdemunt i Puig.