[Text d’Eusebi Puigdemunt.]
Malgrat que cinc són les veus que conformen el present poemari coral TransVersos, crec que seria pecar d’inexactitud qualificar-lo de llibre escrit a deu mans, puix que cadascun canta els seus versos a títol propi i de manera independent l’un de l’altre.
Quins són, doncs, els poetes d’aquest bell recull de poemes? Heu-los ací: M. Rosa Blázquez i Marín, Isidre Oller i Pociello, Carme López i Arias, Jaume Piquet i Alcázar i Eulàlia Ripoll i Sors; val a dir que aquesta transversalitat literària respon a una transversalitat vital, sensual, estilística, poètica i geogràfica (sic), ja que són de Tarragona, Sabadell-Palamós, Parets del Vallès, Manresa i Montmaneu, respectivament.
Tots ells, evidentment, amb el seu estil propi però amb un punt en comú, que no és altre que el gust per la paraula i la voluntat de compartir mirades diverses sobre la vida, l’amor, el desig, la memòria i el pas del temps. De fet, aquest projecte poètic va néixer, com ens explica una de les coautores, Eulàlia Ripoll, “(…) de les nostres trobades continuades en diferents espais poètics, on el temps, les paraules i les vivències compartides van fer sorgir la idea de donar forma a un llibre conjunt”. També cal dir que fa molts anys que escriuen poesia i que compten amb diversos llibres editats, a part que s’autodefineixen com a transmissors-divulgadors de la poesia, ja que «és un món que val la pena descobrir».
Aquest volum «és una invitació a fer un viatge a cinc mons de tonalitats dispars i profunda intensitat en què cada poeta aporta el seu to, més directe o més íntim, més reflexiu o més vital, i això fa que la lectura sigui, a més a més de variada, àgil. El llibre compta amb un pròleg de l’escriptor David Vila i Ros, un epíleg d’Àngel Carbonell i unes il·lustracions de Xavi Ibars.
Per anar acabant amb aquesta ressenya, permeteu-me la llibertat de fer-ho amb una breu pinzellada de cada autor, amb el benentès que, reitero, cadascun aporta una perspectiva única, una manera de veure el món que ens convida a reflexionar, emocionar-nos i somriure.
Rosa Blázquez ens ofereix una poesia curulla de metàfores visuals que transcendeixen la quotidianitat; de fet, la crítica especialitzada qualifica els seus versos com un vent fresc que acarona i sacseja alhora. De la poetessa Carme López, se’n destaca que la seva poesia és «abrandada, talment un crit de llibertat que ressona molt més enllà del paper» (sic) i, per tant, plena de vida. Isidre Oller juga amb les paraules com qui juga amb un mirall màgic: reflecteix realitats, però també les transforma, amb uns poemes plens de paradoxes i girs inesperats que tenen la virtut d’emocionar-te. Jaume Piquet ens convida a viure la poesia com una passió insadollable, com un desig que mai no es pot satisfer del tot, i ens ho transmet amb uns versos vitals i apassionats. Eulàlia Ripoll ens porta a un viatge íntim i meditatiu i, per aquesta mateixa raó, la seva poesia és una experiència gairebé terapèutica, on cada vers sembla buscar l’equilibri entre la fragilitat humana i la força interior necessària per afrontar els reptes de la vida.
En resum, aquest volum, tal com podem llegir en l’epíleg signat per Àngel Carbonell, «és una celebració d’allò més humà i universal, el poder transformador de la poesia. Cada poeta aporta aquí una peça única a aquest mosaic vibrant».
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.