[Un article de Glòria Fluvià.]
A Cabdella (Vall Fosca [Pallars Jussà]) —mal dita Capdella— es va construir una peça única al món. Es tracta de l’anomenat hospital de cartró, un edifici que es va aixecar el 1912 durant la construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. Ara, un projecte encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, en coordinació amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa (MNACTEC), en prepara la restauració. Després d’aquest procés, que encara no se sap quant durarà, és possible que la instal·lació es pugui visitar.
Tot i que en un principi havia de desaparèixer un cop fet el servei, la construcció ha resistit a la intempèrie més d’un segle al Pirineu. L’empresa Energia Elèctrica va instal·lar-lo a principis del segle XX per donar cobertura als 4.000 obrers que van caldre per a la construcció de la presa hidroelèctrica. Es preveia que hi hagués molts morts perquè havien de treballar a més de 2.000 metres d’altura i sense cap mitjà mecànic. Més que mortalitat el que es va produir va ser una elevada sinistralitat. Quan es produïen accidents, l’evacuació dels ferits era dificultosa perquè el primer centre on podien ser assistits es trobava a 40 quilòmetres per un camí de carro.
Aquest hospital es va adquirir a una empresa alemanya que en feia de tres tipus: fusta, cartró i lli. El cartró era l’opció més barata. Aquesta construcció era de muntatge ràpid, va arribar en caixes i un croquis com si vingués d’Ikea i van muntar l’hospital en menys de dos dies. La construcció tenia un espai d’hospitalització i un de cirurgia, que atenia ferits que requerien petites intervencions. Tal com està documentat, van ser contractats un metge cirurgià i un infermer.
Normalment, els hospitals de curta durada estan condemnats a desaparèixer i l’habitual és que fossin cremats un cop haguessin fet la seva funció. El que es va alçar a Catalunya es va mantenir dempeus i és l’únic del qual es té constància a l’estat espanyol.
Al voltant de 1940, l’edifici va caure en desús i va ser utilitzat com a magatzem pels veïns. Aquest mal ús ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però també molt possiblement ha estat la causa que s’hagi conservat dempeus durant més d’un segle.
El fet que l’hospital català sigui l’únic al món el fa encara més preuat per als investigadors.