[Un report de Xavier Borràs.]
Agost ens ha dut una canícula lleu a la terra dels remences, no tan agosarada i penosa com la que ha fet a les metròpolis, ofegades de xafogor i de suor, que el trànsit rodat i els turistes amb samarreta imperi, xancletes amb mitjons i tones de suposada cervesa o de menys suposada sangria, exacerben encara més. Donem gràcies, doncs, a mare Natura, que enguany ens beneficia amb un microclima d’austeritat solar i de pluges benignes en aquest territori irredempt i resistent.
Contaminació i plagues
Sant tornem-hi amb les plagues, que arrasen el territori. Després de la processionària del pi, de l’escarabat de les palmeres, de l’eruga del boix i dels unionistes que fatxendegen arreu, ens arriba la de l’anomenat bernat marbrejat.
L’Ajuntament de la Vall d’en Bas ha emès un avís en relació a una nova plaga que a més de poder afectar conreus com el de blat de moro, actualment estès al 90% del territori, també pot afectar els domicilis del veïnat. El nom científic d’aquest insecte és Halyomorpha halys, tot i que popularment se’l coneix com a bernat marró marbrejat.
Aquesta xinxa és un insecte hemípter pertanyent a la família Pentatomidae, d’origen asiàtic (natiu de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees) i actualment és una plaga invasora en diversos llocs del mon que ha ocasionat pèrdues en diversos conreus. Va ser introduïda accidentalment als Estat Units el 1998. A Europa es va trobar per primera vegada a Suïssa l’any 2007, el mateix any a Liechtenstein, a Alemanya, França i Itàlia a l’any 2012; posteriorment, es va trobar a d’altres països. A Catalunya, el primer exemplar es va localitzar a la ciutat de Girona l’any 2016.
És una espècie que sol afectar arbres fruiters, cultius hortícoles, alguns conreus extensius com ara blat de moro i moltes altres plantes utilitzades en jardineria. A més, accedeix a l’interior de les llars on es refugia per passar l’hivern, ocasionant molèsties als veïns.
Tanmateix, a hores d’ara, no s’ha descobert cap producte fitosanitari per combatre aquest insecte. De fet, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat un tríptic amb informació d’utilitat que podeu consultar si cliqueu aquíi una fitxa tècnica amb la descripció que podeu veure si cliqueu aquí.
Tenim mala peça al teler: la globalització (especialment en els transports) i el canvi climàtic hi contribueixen d’una manera desesperada. L’espècie humana desapareixerà, però restaran les cuques. Quina ironia!
Dimissió de Nicolas Hulot: «Ja no vull mentir»
Nicolas Hulot, ministre de Transició Ecològica i Solidaritat francès, va anunciar aquest passat 28 d’agost, la seva sortida del govern a Inter Tuesday. «No vull mentir més», va dir. Va manifestar, a més, que no n’havia advertit, de la seva decisió d’abandonar el càrrec, al president Emmanuel Macron o al primer ministre Edouard Philippe: «És una decisió entre jo i jo».
Unes hores després del seu anunci, l’Elysee, en un comunicat afirma que l’ex presentador de televisió pot estar «orgullós del seu balanç» al capdavant del Ministeri. Mentre Macron era a l’estranger fins dijous va anunciar que faria «en els pròxims dies» propostes per a una remodelació. Qui ha de reemplaçar un dels ministres més populars? Alguns noms circulaven el mateix dimarts: el secretari d’Estat Sebastien Lecornu, el president de l’Assemblea Nacional François de Rugy o el cap de la WWF Pascal Canfin.
Té interès aquesta dimissió des d’una doble perspectiva: l’anunci sobtat en un mitjà de comunicació (que ningú no esperava, ni els seus propis col·laboradors al Ministeri) i els motius reals de l’abandó.
Així explicava, Thomas Legrand, redactor polític de France Inter, com havia anat l’anunci de la dimissió: «Ell ja havia decidit renunciar i anunciar-ho més endavant, només per fer fructífer aquest moment d’influència política. Però quan va tornar a l’estudi, evidentment havia canviat d’opinió. Els seus col·laboradors es van trencar. A la sortida de l’estudi em va dir que havia decidit anunciar-ho immediatament. Durant l’entrevista, vam sentir que estava arribant al final de les seves contradiccions. (…) Hem tingut un moment de veritat política».
Quant als motius per deixar la responsabilitat que li havia atorgat el primer ministre Macron, ell mateix va admetre en l’entrevista radiofònica que la política ecològica i climàtica del govern no està a l’altura dels reptes que s’havien proposat. «Són els petits passos suficients per frenar, invertir i fins i tot adaptar-nos a la tragèdia climàtica? La resposta és no.
Sobre els assumptes principals del seu Ministeri, Nicolas Hulot va manifestar la seva desil·lusió, fins i tot la seva impotència: «Hem començat a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle? La resposta és no», va reconèixer abans del bombardeig de la llista de fracassos: la reducció de l’ús de pesticides, la contenció de l’erosió de la biodiversitat, l’artificialització del sòl, la reforma de la LLlei de caça… Mentre tots els senyals d’escalfament són de color vermell i demanen solucions urgents, Emmanuel Macron no ha convertit el medi ambient en la prioritat del seu quinqueni. El cap d’Estat es mostrava content amb paraules gruixudes i gestos simbòlics, però mai no va demostrar que volia canviar el model econòmic.
Durant aquest any, el ministre de Transició ecològica ha perdut la majoria de batalles, fins i tot contra Bercy i el Ministeri d’Agricultura. En la llista de les seves derrotes hi és, per descomptat, la qüestió nuclear. Nicolas Hulot, al novembre de 2017, al final d’una reunió de gabinet, va haver d’anunciar a contrapeu l’abandó del termini de 2025 per a la reducció del 50% de l’energia nuclear mix elèctric estatal. Un objectiu retingut a la Llei de transició energètica per al creixement verd de 2015, que era el llegat principal que havia deixat Ségolène Royal i que Emmanuel Macron s’havia compromès a respectar. Hulot, després, va explicar que s’havia volgut mostrar »pragmàtic», ja que el govern anterior no havia fet res per preparar-se per a la disminució de l’energia nuclear.
Hi ha tot de lliçons a aprendre a aquí, especialment per al polític nostrats (ka no parlem dels veïns de Ponent), és a dir, aquells que ens van prometre una República i que, a hores d’ara, ja es venen per l’exhumació del cadàver del dictador al Valle de los Caídos, monument feixista que caldria dinamitar.
Arribarà setembre, ja fredorejant, amb tot el més calent a l’aigüera? L’Onze torna a ser una «prova de foc» i malgrat que molta gent se’n cansa, hi tornarem a ser, perquè vam votar el Primer d’Octubre —posem pel cas per a poder dimitir amb la mateixa elegància que monsieur Hulot.