[NOVEL·LA] «Barcelona 1936». Capítol XX. La Guàrdia Civil es decideix

[Una novel·la de Dídac Costa.]

A les dues de la tarda, la incògnita principal seguia irresolta: què carai faria la Guàrdia Civil? Lluitaria amb el poble o contra el poble? El seu cap, el general Aranguren, assegurava estar compromès amb la República i seguia els esdeveniments al costat del president Companys a Governació, convertit en el quarter general republicà.

A un quilòmetre a distància, a Pla de Palau, hi havia concentrats molts batallons de la Guàrdia Civil. La tropa, inquieta, estava sota vigilància permanent del poble i d’uns caps que honraven la seva lleialtat republicana, però seguia inactiva i indefinida. En aquest moment, el comandant Guarner proposà a Companys una manera de superar aquesta endimoniada situació:

—Hem de posar a prova la Guàrdia Civil. Enviem una de les seves columnes a secundar l’esforç dels nostres combatents per recuperar plaça Catalunya.

—Entesos —li responen Escofet i Companys.

—Ordenarem que una columna seva intervingui d’immediat en l’operació —afegeix Escofet, mirant Aranguren.

Era una nova ocasió de posar a prova aquest cos. Escofet li deixà clar, per si calia:

—General Aranguren, l’hora de la decisió ha arribat. Ara se li presenta nítidament la qüestió. Ha arribat el moment de posar a prova el seu cos. És imperatiu i urgent que els batallons que estan a Pla de Palau surtin a pacificar la zona de Catalunya i Universitat.

—Entesos —respongué Aranguren, en to solemne. Encomanaré aquesta missió al coronel Escobar, en qui tinc plena confiança.

Escobar rebé l’ordre a la caserna de Consell de Cent i la comunicà a la tropa, que la va rebre a desgrat.

—Nos dirigiremos a plaza Cataluña y Universidad, donde aún hay fuertes combates, para controlar la situación en ese sector, luchando junto a las demás fuerzas de orden público y junto al pueblo.

—¿Junto al pueblo, general…? —preguntà un sergent.

—Sí, junto al pueblo. Nuestro enemigo son las fuerzas facciosas que se han apoderado del ejército ilegalmente. Infelizmente nos vemos forzados a enfrentarnos a él. Y sí, junto al pueblo, ¡esas son mis órdenes!

—¡Sí, general!

I sortí al front d’aquesta força per complir la missió. Poc abans de les dues de la tarda, la columna començava a marxar. A Governació, el conseller Espanya rebé una trucada i comunicà a tothom:

—Estan sortint, venen cap aquí, camí de plaça Catalunya.

Mentre Escofet es mostrava confiat, Companys, inquiet, no podia evitar el record del 6 d’octubre.

—I si resulta que estan revoltats i ens arresten a tots com al 34? —preguntà mirant Aranguren, que l’observava amb cara de circumstàncies, i li respongué, amb poca convicció:

—No, president, no pateixi.

La Guàrdia Civil començà a marxar a pas lent per Via Laietana en dues columnes de 500 homes cadascuna, a banda i banda del carrer. Escobar ordenà a la tropa:

—¡Marcad el paso! ¡Que no se nos confunda con los combatientes civiles!

Entre una i altra columna, per tal de reduir el risc, les forces republicanes van intercalar tropes d’intendència fidels a la República. No se’n fiaven. Les forces populars també franquejaven aquesta columna, amb desconfiança i recel.

Els guàrdies civils van remuntar Via Laietana enganxats a les parets dels edificis en columna oberta i doble fila, amb les armes disposades. Al capdavant i pel centre de la calçada, hi anava el coronel amb el seu bastó de comandament.

En arribar al davant de la comissaria general, Escobar s’aturà, feu mitja volta i es col·locà de cara a l’edifici, amb el tricorni a la mà. El president Companys sortí al balcó de la primera planta. Escobar es quadrà i se li dirigí, dient solemnement amb un fort crit ben militar:

—¡A sus órdenes, señor Presidente!

Al balcó també hi havia Escofet, Guarner i Tarradellas. Companys cridà:

—Visca la Guàrdia Civil! Visca Catalunya! Visca la República!

Tot i aquestes mostres de fidelitat, els anarquistes seguien vigilant-los amb desconfiança. En arribar a la ronda de Sant Pere, una part de la columna es desvià cap a plaça Catalunya, mentre l’altra seguí cap a plaça Universitat.