[Text i fotografia de Josep Plaza.]
Setembre, època de migracions postnupcials de rapinyaires
Aviat començarà a fer fred al nord i al centre d’Europa, la disponibilitat d’aliment minvarà, les aus rapinyaires han reposat forces, han fet la posta, els pollets s’han fet grans i uns i altres tenen energia suficient per iniciar el viatge que els portarà a llocs més càlids per passar l’hivern. Comença, doncs, l’època de migracions postnupcials, les migracions de tardor.
En aquest viatge, els rapinyaires, com moltes altres aus migratòries, cerquen els corrents tèrmics que es produeixen sobre terra per estalviar energia en el viatge i eviten traspassar grans distàncies damunt del mar. Catalunya és un lloc de pas privilegiat per observar aquestes migracions, donat que és la ruta que porta les aus cap l’estret de Gibraltar seguint la costa mediterrània, i perquè ofereix espais idonis per descansar i reposar forces en llocs com el Parc Natural de la Garrotxa, els aiguamolls de l’Empordà, el delta del Llobregat o el de l’Ebre.
El fet migratori en si és sorprenent. Com s’orienten les aus? Com és que troben els mateixos llocs de refugi al sud a l’hivern? Com és que ho fan igual de bé els adults que les cries que no hi han estat mai abans? Ho fan sense mapes, sense brúixoles i sense aparells dotats de GPS. Els humans actuals seriem capaços de fer-ho? Em sembla que no.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.