Si busqueu la interpretació que fa la Viquipèdia del mot odi trobareu això: «L’odi és un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa o fenomen, així com el desig d’evitar, limitar o destruir el seu objecte». Bé, podríem afegir-hi «independentment del pensament, ideologia, raça o llengua», la visió que intenten generar tots els partits polítics espanyols quan expliquen el que som els catalans. La contradicció que tenen és que volen destruir l’objecte (l’independentisme, la llengua, la nació, etc.), però volen el benefici que genera.
L’estat monàrquic (franquista) no vol la convivència amb Catalunya, com diu l’actual president, Pedro Sánchez. Sap que la convivència és impossible en un estat repressor, fa segles, a Catalunya. Un estat que té una justícia que no compleix la seva sagrada Constitució, però que vol canviar les lleis per intentar extradir els exiliats. Volen amb urc el cap del Molt Honorable president Puigdemont, i el volen perquè els exiliats, amb moltes dificultats, han fet entendre un xic a Europa que a Espanya no va existir cap transició del franquisme a la democràcia; que el rei emèrit és un lladre, i que Felipe González era la X dels GAL i que, com molts polítics espanyols, s’enriqueix sense escrúpols.
Ara, a Catalunya l’Estat té dos predicadors per intentar rendir-nos. Dos catòlics de dogma i creu alçada, conjurant des dels comunidors, per espantar les tempestes i totes les misèries del diable. Oriol Junqueras i Salvador Illa ens volen salvar i predicaran perquè l’odi pugui aconseguir el seu objectiu.
Per què tant odi? Un exemple: el Banc d’Espanya, que aconsella no apujar les pensions d’acord amb l’IPC, disposa d’un fons de pensions privat de 281 milions d’euros per als seus treballadors. El sou mitjà dels treballadors del Banc és de 67.000 euros. El seu governador cobra aproximadament 200.000 euros i se’n va gastar 1.200.000 per fer dues piscines per als seus treballadors. Però tothom calla, perquè en molts ministeris i organismes fan el mateix. Això sí que és malversació! Espanya i la seva Administració són un club de malversadors.
Ara, amb l’ajuda dels predicadors, també de Podemos (senyor Asens), si els catalans ens portem bé no ens tancaran tant temps a les seves presons, i si demanem independitzar-nos, tal com diu el president, ens aplicaran el 155 «immediatament».
Però el temps passarà, i una generació de joves ateus defensarà una societat justa, sense malversadors ni articles 155. Defensaran la biodiversitat i lluitaran per la seva vida en pau. És inevitable, excepte si els catòlics, dogmàtics, malversadors, monàrquics, franquistes i desequilibrats que ens governen els empresonen a tots. Pobra quitxalla!