- Victor Català – Caterina Albert
- George Elliot – Mary Ann Evans
- George Orwell – Eric Artur Blair
- Mark Twain – Samuel Langhorme
- Amos Oz – Amos Klausner
- Yasmina Khadra – Mohammed Moulessehoul
- Elena Ferrante – Anita Raja
- Robert Galbraigth – Joane Rowling
- Blue Jeans -Francisco de Paula
- Jon Benesiu – Josep Martinez Sanchis
- Lola Vendetta – Raquel Riba
- Andrés Vidal – Mariu Mollà
- Agatha Christie – Mary Westmacott
- Benjamin Franklin – Silence Dagood
- CS Lewis – Clive Hamilton i NW Clerk
- Isaac Asimov – Paul French
- Stephen King – Richard Bachman
- Pablo Neruda – Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto
- Carmen Mola –Antonio Mercero, Agustín Martinez i Jorge Díaz
…
Sorpresa!
N’hi ha per a tots els gustos. Homes amagats sota un nom de dona, dones sota un nom d’home, d’altres per amagar la veritable identitat, d’altres que n’amaguen dos o tres i alguns de tan assumits que han pres el lloc al nom «oficial».
Personalment, fa prop de deu anys que formo part d’un jurat literari, on, com és habitual en la majoria de premis, les obres es presenten sota un pseudònim. D’aquests pseudònims no en recordo cap ni un, ni cap de nosaltres s’ha fixat si era un nom masculí o femení, de ciutat, de gos o d’eina. Els pseudònims són per això, per despistar al jurat, per a neutralitzar la personalitat, l’origen, el gènere de l’autor i que sigui l’obra que parli. El «divertimento» entre els membres del jurat, al cap d’haver llegit unes quantes dotzenes d’obres, és endevinar si l’obra guanyadora ha estat escrita per un home o per una dona, i sovint ens enduem una sorpresa.
Molts autors, com els de la llista que encapçala aquest report, mantenen el pseudònim en la publicació de les seves obres i, no només per despistar el jurat, també perquè el seu nom, edat, condició, gènere…, no influeixin en el lector i sigui l’obra qui parli per ella mateixa.
Fins que la polèmica ha esclatat aquest any amb el premi Planeta a Carmen Mola. Ningú fins ara no havia posat cap objecció a un pseudònim, que jo sàpiga. Per què doncs aquesta vegada, mitjans i llibreters s’han sentit enganyats en descobrir que una escriptora de novel·les extremament violentes i explícites, una suposada mare de família i professora d’universitat, eren, de fet, tres persones d’un altre gènere, en aquest cas del masculí. S’han sentit frustrats per no descobrir la masculinitat en l’autoria de l’obra, s’han emprenyat perquè tres homes fan servir un nom de dona, i no pas perquè això vengui més (els llibres publicats signats per dones representen el 23% del mercat), sinó perquè ja era hora que el Planeta, que ha premiat 70 homes i 17 dones, el donés a una dona, perquè si, perquè és una de les nostres, per allò de la quota i la igualtat.
La cort de femellistes està assolint la més alta quota d’estupidesa i arruïna els esforços del feminisme.