[Text de Jordi Remolins.]
Avantatges i inconvenients de les dreceres dinàstiques
La impossibilitat manifesta de tenir descendència després del seu divuitè avortament va convèncer la reina a cercar la cortesana més repulsiva i mentalment limitada perquè el cap de la nació la fecundés aquella mateixa nit. Atenent la fama de faldiller —segurament que el monarca ja tenia desenes de fills voltant pel món—, la seva consort en volia un d’oficial que pogués heretar el tron, a poder ser amb una dona que no n’esdevingués l’enèsima amant. Nou mesos més tard la reina va deixar d’encoixinar-se la panxa, i mentre el seu marit es beneficiava l’atractiva llevadora, ella sostenia amb les mans una horrible criatura a qui la cadena genètica li va proporcionar no només unes dificultats intel·lectuals evidents sinó també esdevenir una primera espasa de les baixes passions.
Maledicció blanca
La boira era tan espessa que algú hauria hagut d’avisar al primogènit de la família d’albins que no era un bon dia per a estrenar el vestit blanc que li havien regalat pel seu aniversari. Mentre travessava el carrer només el conductor d’un monovolum va adonar-se de la seva presència després de passar-li amb les quatre rodes per sobre. Miraculosament, el nen va sobreviure fins que l’ambulància i el cotxe de la policia a qui havien trucat informant del succés també van atropellar-lo de forma irreversible, constatant alhora la inutilitat dels cossos de seguretat i dels llums antiboira.
Tocat i enfonsat
La nova normativa d’inclusió laboral va obligar l’amo del local de striptease a contractar, molt a contracor, un nou estol de ballarines que s’adaptessin a les prerrogatives dels grups d’alliberament de la dona. Una immensa damisel·la amb sacsons de la mida d’un bocoi de vi, una octogenària més arrugada que una pansa i una noia amb una malformació a la galta en forma de trompa van afegir-se a un espectacle que va perdre aviat els seus clients habituals per incorporar-ne d’altres bastant més taciturns. Malgrat els esforços per ajustar-se a la llei, l’Estat no va tardar a fer tancar l’establiment tot argumentant la malaltissa exhibició de persones amb tares, atròfies o elefantiasi, i empresonant immediatament l’empresari que el regentava.
Llacunes a la memòria
El migdia que l’anciana va espolsar les estovalles al balcó sense adonar-se que hi havia el ganivet de tallar el pa, els nebots van decidir posar-li una assistent després de diversos episodis de llacunes a la memòria. Afortunadament, per a la senyora gran que passava en aquell moment per sota casa seva, la fulla se li va clavar a un braç que de fet ja utilitzava més aviat poc per culpa de l’artrosi. A partir d’aleshores la dona va canviar de ruta per moure’s pel barri, no fos cas que la seva antiga amiga a qui vuitanta anys enrere li va robar la nina que més estimava, trobés la manera d’equivocar-se a l’hora de desar la planxa o l’ampolla de butà.