[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
Atuït
a en Xavier Borràs
Atuït per ombres invisibles, em moc
entre els sospirs de la mort i un lloc a la vida.
Quan et dol el dol, l’has de revertir i fer-ne
poesia, música, dansa… no aferrar-t’hi,
ni deixar que el dolor es quedi a dins teu,
que no quedi arrelada al moll de l’os, la pena.
Ser capaç d’estimar i capaç d’estar sol.
Respira profundament, treu enfora l’aire
tòxic, mira com l’univers és ple d’estrelles,
atalaia’t, observa, guaita, pensa, respira,
que la màgia entri al més dedins de tot.
Procura fixar a la ploma la teva història,
abans que algú altre l’escrigui per tu.
Deixa l’instant sense fer fressa ni ferides,
i amb aquella bellesa amb què hi vas arribar
aferra’t a qualsevol record que hagis estimat.
Contempla la pau i la serenor del paisatge
al fons dels ulls de marededéus romàniques,
a les paraules d’aquell mestre de sequer
amb qui anaves a costura a aprendre de lletra,
i que la claror et penetri a les entranyes
ara que és primavera, vola a cor què vols.
Gabriel Salvans
Poemes en tres temps, 2025
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.