[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
a en Xavier Soldevila
per tantes obres compartides
S’enfilaran els dies un rere altre,
lleugers i destres, igual que has pujat
i baixat graons i bastides, anys
i anys, mentre els genolls eren frontisses
i cercaves de les noies pitrera
fent equilibris des del darrer pis,
quan ni la cua del mot mou un bri d’aire.
Portes el canvi climàtic al solc
de la pell, aspra de dies de feina
i de carreres a mitges de seda.
Ara que el temps serà el teu temps
i les alzines et guardaran l’ombra,
i podràs fer de badoc a les obres,
no deixis de ser el que has sigut sempre.
Deixa’t perdre per camins coneguts
i desconeguts i que et porti el vent
aires de conversa i de poesia.
Que sabem el que sabem i som qui
som, per saber mirar tranquil·lament
el temps de viure amb tot i res. Al cim
d’una bicicleta que roda i roda
entre realitats i somnis.
Gabriel Salvans
Parets, 2021
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.