[VERSOS] «De res», de Gabriel Salvans

[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]

Fa un dia rúfol, per colgar cabòries
en qualsevol banc, ni els mosquits molesten
la sang de ningú. Hi vaig de bracet
amb el gat, més que res per no estar sol i
xerrar-hi un xic només, no tinc ganes
d’establir conversa avui, tinc el cel ras
ennuvolat també, i un banc solitari
preservarà la intimitat que vull
i no hauré de posar-me a xerrar
amb ningú. Amb el gat és diferent,
que si jo no parlo, ell bada, o ho fa veure,
és un murri, i sap que quan no estic
de brocs és millor fer com aquell que
sap i no sap, i qui dia passa any
empeny. Que no tot són flors i violes.
I el banc també en sap, escolta, escolta,
no cobra, a canvi li agraeixo molt
que em deixi confessar sense dir res.
Deixo de ser un home i soc literatura
d’una impredictible fugacitat.