[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
A en Quim Vañó.
No et facis massa il·lusions. No calen
excuses quan tens els genolls pelats.
Només t’has d’avergonyir si t’ha vist
caure, qui no havia de ser allí,
en el precís instant que anaves rostos
avall cridant com un garrí de granja.
Pots plorar, o bé dir que anaves buscant
l’art de l’època blava d’en Picasso
i el temps surrealista d’en Dalí;
entre l’un i l’altre i Els Quatre Gats
s’ha fet fosc davant La maja desnuda
al vell Panteó de Llaés. Pots obrir els ulls
fent veure que eres a jugar i parar,
negar la realitat, o bé dir:
Me l’he fotuda,
però hem dinat bé a l’Hostal de la Serra,
i han rigut a cor què vols, els molt malparits,
de mi. L’un diu que ho ha vist, l’altre ho descriu
mentre roda la bota per marejar el vi.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i
aquest conte ja s’ha fos. El que et fa home
és el que fas enmig de la tempesta.
Has de ser tenaç per ser anarquista.
Descobriu-ne més des de LA RESISTÈNCIA
Subscribe to get the latest posts sent to your email.