[Poesia i foto de Gabriel Salvans.]
Passaran les barques vora la sorra
de la platja plena de cossos nus,
mirant els núvols, no fos cas que els prenguin
un raig de sol. Estirats a la sorra
tancaran els ulls al pas de la festa,
sense veure les flors, ni escoltar
les cançons marineres, ni l’olor
de la ginesta quan caigui la tarda.
Des de muntanya pensaré en el mar,
en el cant de les ones rialleres
acaronant-me el pas dels peus descalços.
La Rosa del Port quan surti a la mar
sabrà de les vegades que hem cantat
com suren a la cala petons de dos en dos.