[Versos de Xavier Borràs.]
Brosten a doll
carrers sense ànima,
prats de ciment
de pòrtland foll.
Dalt del terrat
ni déu espolsa
el matalàs,
amb tant de futon
i collonades
de l’Orient
com ara hi ha.
Els nous veïns
ja no es malparlen
i els bells infants
que hi han parit
creixen dins llurs
cambres de luxe
— amb la mamà
plei estèixon
i papà xat
de cobrellit.
Maig de 2017/Novembre de 2020