Poc abans de la matinada del passat diumenge, 22 de novembre, ens arribava l’escarida, freda, pètria notícia de la mort de Toni Coromina (Vic, 1955-2020), l’escriptor i periodista vigatà que ha estat entusiasta col·laborador de La Resistència des del primer moment i sense defallença.
L’endemà mateix, vam publicar una entrada d’urgència al blog per a informar-ne els lectors i tenir molt presents la família (dona i fills) i els amics, coneguts i saludats que una hora o altra van tractar amb ell. De fet, des que vam tenir notícia, per part seva mateix, de l’ingrés a l’Hospital de Vic, on s’havia de sotmetre a un seguit de proves, vam estar en contacte.
Així, el 1r de novembre ens comentava que havia de sotmetre’s a una broncoscòpia. Aquell mateix dia, a la tarda, amb motiu de l’aparició del número 43, d’octubre de 2020, de La Resistència –en què apareix el seu comentadíssim article sobre Joan Sayós, l’aviador de la república—, ens feia saber que no sabia quan ens faria «arribar la propera columna. Des de l’ hospiral ho tinc complicat. Miraré, si puc, que ho envïi des de casa al meu fill Akram, a través del meu ordinador».
I tal dit, tal fet. Per via d’un missatge de correu electrònic vam rebre la columna que publiquem en aquest número 43 de La Resistència i que esdevé, pòstum i premonitori, perquè ens hi parla, a través de la memòria del naixement dels comitès antirani a la comarca d’Osona, dels primers ecologistes, un moviment que esdevé, ara, tan necessari en temps de contaminació, canvi climàtic i pandèmies. Encara, en dies posteriors estava amoïnat per unes correccions a l’article «que no puc fer amb el mòbil». Vet aquí un petit exemple de la gran professionalitat d’aquest periodista de pedra picada.
El dia 7 de novembre, encara ens va informar que, un cop feta la prova estant a l’hospital, havia resultat positiu al SARS-CoV-2, però que era «asimptomàtic» a la Covid-19 —i n’estava content.
La seva mort, del tot inesperada, doncs, ha causat un profund dolor i buit arreu. Encara ara, molts dels seus amics se’n fan creus. Tanmateix, alguns d’ells, col·legues del periodisme, l’escriptura i la faràndula se n’han fet ressò al llarg dels darrers dies, com podeu veure en aquests vincles:
Osona.com (sense signar): Toni Coromina, periodista i escriptor de Vic, mor als 65 anys.
Enderrock (sense signar): Mor Toni Coromina als 65 anys.
El9Nou (sense signar): Mor als 65 anys el periodista i activista cultural Toni Coromina.
El Nacional (sense signar): Mor el periodista Toni Coromina, als 65 anys.
La Vanguardia (Jaume Collell): De professió, iconoclasta.
Setembre (Roser Iborra): Carta oberta a Toni Coromina, habitant de la llum.
[Si sabeu de més articles, feu-nos ho saber i els afegirem aquí mateix. Gràcies.]
| TONI COROMINA |
|---|
Vic, 1955-2020.
|