[VERSOS] Octubre

[Text, veu  i fotografia de Gabriel Salvans.]

Quan els dies fan olor de castanyes
arriba l’estiuet de Sant Martí,
l’olor d’anys fumats per la castanyera,
la bufanda penjada a collibè
de la fresca suspesa a les carenes.
És gust l’escalfor de la paperina
arraulit sota el fanal solitari
de qualsevol banc. Mentre la pell negra
de les castanyes festeja la punta
dels dits, per un moment, s’atura el temps
a mirar altres peus que caminen més
enllà dels teus, mentrestant, pas a pas,
un plec de veus omple el buit dels silencis
de la tarda per compartir el desig.
Són clars els pensaments dins la foscor
dels dies que se’n van amb la maleta feta.
I queda el full on escric el poema
com pintat de carbonet a les puntes.

A cau d’orella, 2024