[VERSOS] «Repic», de Gabriel Salvans

Repic

Passarà de nit; com sempre
travessarem la carena
invisible on ja s’albira
el nou any i es deixa el vell.
Ho dic jo que soc el llapis
que es riu d’ell mentre es fa una
selfie. Com aquell que no
li va la cosa, constata
que podem, sense tocar,
enviar un desig a l’aire,
un bes sense una abraçada.
Si aquest poema conté
significat a la mà
de qui el llegeix, trobarà
sentit a les campanades,
percepció en la paraula
dita quan dic: Benvingut
sia l’Any Nou. Acarona’ns,
deixa’ns temps per ser en l’altre.
Que la vida és un carrer
de sentit únic, curull
de ratlles d’ombra i de llum
on ronden sons i silencis.