[Imatge i text de Toni Casassas.]
Aquest setembre ens ha anat regalant unes coreografies monumentals que han sigut teló de fons per a la nostra petita, insignificant, però de vegades intensa i patètica obra teatral diària.
Mentre passem la vida mortificant-nos els uns als altres…, la vida, el cosmos, no deixa de mostrar-se. Què mostra? No ho sé pas, però atura tota creença, tota vanitat, tota esperança d’arreplegar, encara que sigui un xic, el sentit de tot plegat.
Castell de l’Areny, setembre de 2021.